Ser perseverant no és ser obstinat

De sobte, un bon dia, ens aixequem amb un somni, objectiu o repte i, amb una clarividència absoluta, ens veiem capaços de córrer una marató, muntar la nostra pròpia empresa o fer un cobrellit de patchwork. Tot quadra, ho veiem claríssim. Tenim tots els passos al cap i sembla que aconseguir el nostre propòsit no serà tan difícil.

Però el cert és que de tots aquests somnis que tenen milers de persones cada dia, només s’acaben executant amb èxit una petita part. Per què passa això? Doncs hi ha molts motius, des d’una mala definició d’objectius fins a una planificació poc realista o, el que ens ocupa en aquesta reflexió, la manca de perseverança.

He aconsellat moltes persones de fer canvis de vida, muntar-se el seu propi negoci, canviar de lloc de residència o separar-se d’aquella parella amb la qual ja no té sentit seguir junts. Sobre el paper tot és perfecte, pero quan arriba l’hora de portar-ho a la pràctica i perseverar tot i els contratemps és quan més cal que estigui al seu costat, ja que aquesta és la baula més dèbil de la cadena dels somnis acomplerts.

Les dificultats, problemes i contratemps poden ocasionar-nos estats emocionals negatius com ara angoixa o frustració. Aquests estats emocionals són temporals, però ens poden allunyar dels nostres objectius. Els plans, per molt ben dissenyats que estiguin, no sempre surten bé a la primera, però si som capaços de perseverar intel·ligentment i d’analitzar el motiu pel qual no l’estem aconseguint podrem seguir avançant.

Perseverar intel·ligentment no és el mateix que obstinar-se. No has de ser tossut, has de ser perseverant. La diferència és molt clara, aquell que persevera està connectat a l’entorn, és prou flexible per incloure modificacions en el seu pla inicial i és capaç de corregir la trajectòria, sense perdre de vista el seu objectiu. L’obstinat, no.

Què cal, doncs, per perseverar? Doncs per començar tenir clar el teu objectiu i el pla de treball. Si no saps cap a on vas, serà més fàcil que acabis a qualsevol lloc. També cal ser sensible i estar connectat al teu entorn, ja que és la millor garantia per poder identificar les variacions o canvis que exigeixen que el teu pla s’adapti.

Has de ser prou flexible per adaptar el teu pla sense perdre de vista el teu objectiu. Aquí no s’hi val tenir mandra. Si cal fer un canvi, com abans millor, ja que el risc que corres si no el fas és el de veure com el teu somni s’esvaeix a poc a poc. De vegades, fins i tot, cal tornar a començar de nou.

Finalment, hi ha una qualitat molt important: la paciència. Si he après alguna cosa amb el pas dels anys és a desenvolupar la paciència. Tot requereix d’un procés i la paciència és la salvaguarda per mantenir-te focalitzat durant aquest procés. La recompensa als teus esforços sempre triga a arribar. Si fixes la teva atenció en el curt termini mai tindràs la motivació suficient per començar a treballar en un nou projecte, perseverar en el teu projecte o aprendre quelcom nou. Així que ja ho saps, somia, somia ben fort, però en despertar transforma el teu somni en un objectiu i posa’t a treballar tot perseverant intel·ligentment en el teu pla.