No creguis tot el que penses

Visc en una casa amb jardí. Si m’ho preguntes et diré que és força gran, però si li ho preguntes a la meva filla et dirà que no hi està d’acord. Però, comencem pel principi: què és gran? Si vens de viure en un pis, trobaràs que és el jardí dels teus somnis, tal com ens va dir l’anterior llogatera –un altre dia ja parlarem del tema dels lloguers a Andorra i els seus efectes sobre la qualitat de vida i la salut mental–. Encara no saps quants metres té el meu jardí, però no importa, ja t’estàs fent una idea de la mida del jardí a partir de les meves paraules i de la imatge que tens de mi, i això és un problema.

Ens creiem o descartem el que ens diuen sense cap mena de filtre, sense posar-ho en context, tan sols per la confiança que tenim dipositada en el nostre interlocutor o font de dades. Si a més a més desconeixem el context de la informació donada, és més fàcil que traguem conclusions esbiaixades. Si no has estat mai a Andorra pots pensar que el meu jardí equival a tres camps de futbol, però si coneixes Andorra sabràs que no pot ser gaire gran. El coneixement ens ajuda a posar en context el que la nostra percepció valora, a posar uns límits i a ajustar-ho. El nostre sistema perceptiu és increïblement precís i efectiu, però necessita partir d’unes bones dades, ja que un cop el posem en marxa determinarà el que fem, pensem i sentim. Com molt bé has pogut deduir, cal posar en context tota la informació que percebem. A més a més, cal parlar i pensar a partir de dades, no d’impressions o percepcions d’altres persones. Les percepcions poden estar esbiaixades o manipulades, les dades, també, però la seva fiabilitat és més fàcil de valorar. Intenta buscar analogies i imatges per a les teves percepcions. Fixa’t com n’és de diferent si et dic que el meu jardí és com un camp de futbol o com un box. Ara sí que te’n pots fer una idea més acurada. De les teves percepcions trauràs unes conclusions i per molt exquisit que hagi estat el procés deductiu, si el punt de partida no és bo, tota la teva feina estarà distorsionada. Hi ha dades que semblen molt versemblants que han proporcionat persones molt fiables però que no són reals. Tria bé la font de les teves dades i revisa periòdicament que hi pots seguir confiant, ja que quan hem dipositat la confiança en una font és difícil que l’hi retirem amb el consegüent risc de donar per bo tot el que ens diu justificant-ho fins a punts insospitats. Ep, que ja estem acabant i encara no hem parlat del coronavirus. Et diré que he fet un parell de consultes a persones que saben del que parlen, científics i sanitaris, mesurats i prudents. També he analitzat fonts d’informació, he posat en context diverses informacions i ja tinc clar el que faré. I tu? Ja ho tens clar? Per cert, una darrera pregunta... D’on has tret la informació sobre el coronavirus que guiarà la teva conducta a partir d’ara? Una cosa més, venim de viure a la Cerdanya, on els jardins i els espais són molt més grans. Ara ja podràs entendre millor l’opinió de la meva filla.isc en una casa amb jardí. Si m’ho preguntes et diré que és força gran, però si li ho preguntes a la meva filla et dirà que no hi està d’acord. Però, comencem pel principi: què és gran? Si vens de viure en un pis, trobaràs que és el jardí dels teus somnis, tal com ens va dir l’anterior llogatera –un altre dia ja parlarem del tema dels lloguers a Andorra i els seus efectes sobre la qualitat de vida i la salut mental–. Encara no saps quants metres té el meu jardí, però no importa, ja t’estàs fent una idea de la mida del jardí a partir de les meves paraules i de la imatge que tens de mi, i això és un problema. Ens creiem o descartem el que ens diuen sense cap mena de filtre, sense posar-ho en context, tan sols per la confiança que tenim dipositada en el nostre interlocutor o font de dades. Si a més a més desconeixem el context de la informació donada, és més fàcil que traguem conclusions esbiaixades. Si no has estat mai a Andorra pots pensar que el meu jardí equival a tres camps de futbol, però si coneixes Andorra sabràs que no pot ser gaire gran. El coneixement ens ajuda a posar en context el que la nostra percepció valora, a posar uns límits i a ajustar-ho. El nostre sistema perceptiu és increïblement precís i efectiu, però necessita partir d’unes bones dades, ja que un cop el posem en marxa determinarà el que fem, pensem i sentim. Com molt bé has pogut deduir, cal posar en context tota la informació que percebem. A més a més, cal parlar i pensar a partir de dades, no d’impressions o percepcions d’altres persones. Les percepcions poden estar esbiaixades o manipulades, les dades, també, però la seva fiabilitat és més fàcil de valorar. Intenta buscar analogies i imatges per a les teves percepcions. Fixa’t com n’és de diferent si et dic que el meu jardí és com un camp de futbol o com un box. Ara sí que te’n pots fer una idea més acurada. De les teves percepcions trauràs unes conclusions i per molt exquisit que hagi estat el procés deductiu, si el punt de partida no és bo, tota la teva feina estarà distorsionada. Hi ha dades que semblen molt versemblants que han proporcionat persones molt fiables però que no són reals. Tria bé la font de les teves dades i revisa periòdicament que hi pots seguir confiant, ja que quan hem dipositat la confiança en una font és difícil que l’hi retirem amb el consegüent risc de donar per bo tot el que ens diu justificant-ho fins a punts insospitats. Ep, que ja estem acabant i encara no hem parlat del coronavirus. Et diré que he fet un parell de consultes a persones que saben del que parlen, científics i sanitaris, mesurats i prudents. També he analitzat fonts d’informació, he posat en context diverses informacions i ja tinc clar el que faré. I tu? Ja ho tens clar? Per cert, una darrera pregunta... D’on has tret la informació sobre el coronavirus que guiarà la teva conducta a partir d’ara? Una cosa més, venim de viure a la Cerdanya, on els jardins i els espais són molt més grans. Ara ja podràs entendre millor l’opinió de la meva filla.