No pots caure-li bé a tothom

No li podem caure bé a tothom, de fet ni ho hem d’intentar. És més, si ho fas és molt possible que t’hi deixis la salut. Però anem al principi del problema, a veure si entre tots podem posar-hi fil a l’agulla. Tot comença quan volem que el nostre fill jugui amb el fill de la nostra amiga o amic. Et diré que potser es cauen bé, però per ser sincers, abans dels tres o quatre anys els nens no tenen el més mínim interès a jugar amb altres nens. Però tranquil, la culpa no és tota teva. A l’escola fem mans i mànigues perquè tots els nens es facin amiguets, lluitant contra natura. Que potser els mestres d’un claustre són carn i ungla? Seguim amb el cau o l’Esplai. Que si l’Alfonset no és amic de la Maria, que si Canòlich no es du bé amb l’Aran i apa, ja tenim a uns pares escandalitzats intentant posant remei a quelcom que és natural.

Que no! Que som uns pesats! Ensenyem cordialitat i respecte i ensenyem, també, que els nens tenen dret a jugar o a anar amb qui es troben més a gust, se senten més respectats o comparteixen prioritats. Sí, ja sé que a la vida hem de compartir espai amb la família, companys de feina i veïns, tots ells persones que tenim a prop però que no triem. Tots tenim unes prioritats, uns valors i una manera de fer. Tots creiem que tenim la veritat absoluta, que si la gent fos com nosaltres tot aniria millor i que no entenem com és que tothom no ho veu. I això ho pensa el de dretes i el d’esquerres, el conservador i el liberal, la víctima i el maltractador, homes i dones, propis i estranys... I aquí rau la base del problema. No cal caure-li bé a una persona que pensa diametralment diferent que tu. De fet, si caus malament a alguns perfils pots sentir-te ben orgullós. Alegra’t de caure-li malament al teu company de feina trepa. Celebra que li caus fatal al teu cunyat que es dedica a maltractar la seva dona i fills. Gaudeix del plaer de saber que t’odia la parella narcisista de la teva millor amiga, ignora cada improperi que t’adreça la teva tieta amargada i fes una festa cada cop que el teu veí impertinent no et convida a fer una barbacoa. De veritat, no hi ha cap problema. Ens han fet creure que hem de ser amics de tothom, dur-nos bé amb tothom i respectar totes les opinions. Doncs no! No es pot respectar el que fa mal, el que maltracta, el que fa patir, el que discrimina i el que manipula... entre d’altres, segur que em deixo algun cas. Saps què? Doncs dues coses. La primera és que la vida és massa curta com per perdre el temps amb gent amb qui no vols estar. Faltaria més! Ningú t’hauria de prendre el dret a triar a les persones amb les quals vols compartir la teva vida.

I l’altre fet és que, facis el que facis, ni et respectaran, ni els importes ni t’aprecien, de tal manera que a la primera que no ballis al seu ritme, s’enfadaran amb tu i, saps què? Doncs que enfadat per enfadat, quan més aviat millor per així poder invertir el teu temps amb la gent que realment t’importa, aporta i aportes.