'Gaman'

De vegades no tenim més remei que suportar quelcom que sembla realment insuportable. La vida ens planteja reptes, problemes i situacions que requereixen el millor de nosaltres mateixos, de manera sistemàtica durant un llarg període de temps, i quan això passa el millor que podem fer és adoptar una actitud Gaman.

Existeixen dos tipus de reptes. Per una banda hi ha els reptes triats de manera voluntària per provar-nos, distreure’ns o per lluir-los davant de la claca. Ironmans, vuitmils i ultratrails estarien dins d’aquesta mena de reptes. Però també tenim reptes de veritat, reptes d’aquells que no tries, que et venen imposats, reptes per als quals no t’has preparat, que no tens ni idea si els podràs superar, que no s’acaben quan tu vols i que, en definitiva, els hem de suportar pensant més en les nostres obligacions que en els nostres deures, amb paciència i dignitat.

Els reptes de veritat, els no triats, els imposats, tenen en comú dues coses: en primer lloc no sabem com evolucionaran i en segon lloc no sabem quin és el nostre grau de competència. Davant d’una situació desconeguda, nova i d’evolució incerta, no sabem si serem capaços de superar-la, de gestionar-la i de sortir-ne. Aquesta inseguretat obre la porta a la por i a tots els nostres dimonis i fantasmes; però hem de perseverar amb una actitud Gaman, amb fermesa i voluntat d’assolir els objectius proposats. Una actitud Gaman és una actitud pacient, un exercici de resiliència, de fortalesa i valor per anar superant els obstacles de la vida. Tots els reptes que et proposis o que et proposi la vida t’exigiran cert grau de compromís. Amb el repte del coronavirus, el grau de compromís no el tries tu, sinó la sanitat pública. I, benvolgut lector, no et queda una altra possibilitat que estar a l’altura.

No ens demanen tant. Gaman, amic meu. Potser no estàs d’acord, potser et creus que saps més que epidemiòlegs, metges i biòlegs, potser no hi veus el sentit, però Gaman, accepta el teu paper en aquesta crisi i porta-ho amb paciència i dignitat, sent un exemple per a la resta de la teva comunitat. Fa un any que visc a Andorra i m’encanta el sentit de comunitat que encara es conserva. No el perdem. Seguim mantenint l’equilibri entre pensar en nosaltres i la nostra comunitat. Gaman. Accepta el teu paper, el paper que et toca fer. Persisteix, persevera i lluita amb la millor de les actituds Gaman. Res bo s’ha aconseguit a la primera. Cap repte comunitari és fàcil. Necessitem el teu esforç.

El que ens sembla insuportable deixa de ser-ho quan ens sentim capaços, il·lusionats i amb un objectiu. Gaman és una actitud, una decisió conscient i voluntària. No necessites aprendre res de nou. Gaman és civisme, pensar en el grup, cooperar i ajudar-se els uns als altres. Al Japó, mostrar Gaman es considera un signe de maduresa i de força. Gaman és quelcom que no tan sols ho fem per nosaltres mateixos, ho fem pensant en els altres.

Un darrer consell, només veiem les dificultats quan aparten la mirada del nostre objectiu. No ho oblidis. Ets competent, potser encara no ho saps, però pots i podràs perquè no estàs sol. Tots junts som més forts, més Gaman.