Emocionalment forts

Ahores d’ara no cal convèncer ningú de la importància d’estar en forma físicament. Els gimnasos estan més plens que mai, els caps de setmana estan plens de curses i esdeveniments esportius i no hi ha carretera o camí que no tingui esportistes pedalant, caminant o corrent. Ara bé, què passa amb la nostra salut emocional? En tenim tanta cura com de la nostra salut física? Estem en forma emocionalment parlant? Doncs no. Ens hem oblidat de com es feia això de conviure amb el patiment, de com gestionar les expectatives que no es compleixen, els objectius que no assolim i les frustracions que tenim cada dia.

No sabem què fer per gestionar l’angoixa, busquem soroll per no analitzar el que sentim i preferim distreure’ns amb reptes esportius o compres d’objectes de luxe abans que prendre algunes decisions valentes sobre la nostra vida.

La vida ens ha tractat més o menys bé. Hem fet una cursa fàcil, en baixada, sense contrincants forts, amb el vent d’esquena i amb un avituallament cada poc. Però ara venen maldades. La cursa fa molta pujada, s’ha acabat el menjar, ha començat a fer molt de fred, no podem abaixar el ritme i no sabem quant ens queda de cursa.

A més a més, no ens podem distreure amb tot allò amb què acostumem a fer-ho. No podem anar de compres, no podem sortir a la muntanya, ni de copes, ni veure els nostres amics. Estem sols. En silenci. Estem sols amb la vida que hem triat i amb la vida que no hem triat, amb la parella amb la qual seguim per inèrcia, amb els fills que vàrem tenir sense voler, sols amb nosaltres mateixos, amb les nostres pors, els nostres autoenganys i les nostres frustracions.

Aquí estem, en una forma emocional molt baixa. Ara ja n’hem pres consciència. És el moment d’analitzar el que estem sentint i el motiu perquè ho estem sentint. El nostre cos és savi i ens envia senyals mitjançant les nostres emocions. Deixa d’amagar-les o d’intentar distreure’t, deixa de fugir d’elles, atura’t i fes la volta, allò que sents, allò que ignores, allò que no vols veure, té molt a dir-te.

Analitza la vida que portes, però analitza-la lliure de pressions internes i externes. Analitza el que t’agrada i el que no t’agrada, sense excepcions. Només quan anomenen les coses pel seu nom podem gestionar-les.

Analitza també lliure de culpa, de por, d’il·lusió o de comoditat. Res bo ha estat fàcil. Pren-te el teu temps. Demana ajuda si cal, però no deixis d’analitzar.

Assimila el que veus. No et castiguis. Has fet el que has pogut, però potser pots fer alguna cosa diferent.

Pren decisions. Creiem que les decisions que no prenem no ens fan mal, però no és així. Prova nous camins, atreveix-te a volar, potser t’equivoques, però seran els teus errors, no els errors d’altri.

Prova de viure una nova vida, una vida en què tu marques el ritme, en què tu prens les decisions, en què et permets sentir, en què mires als ulls de les persones que tens a prop. Una vida amb sentit. Amb sentit per a tu.

Si vols posar-te en forma emocionalment comença per escoltar el que sents... i el que no sents...