Conflictes i malentesos

Vivim un moment molt tens. El present és incòmode, confinats i mancats de rutines i de recursos. Tampoc no ens podem refugiar en el futur, ple d’incertesa i de por. En definitiva, estem vivint la tempesta perfecta per tenir conflictes amb tothom! Sabies que vuit de cada deu conflictes es deuen a un malentès? Ens enfadem per malentesos, per ximpleries, per imaginacions i per interpretacions i molt poques vegades ens enfadem per un motiu real.

Som com una olla de pressió que va acumulant i acumulant i ha de treure la pressió per alguna banda i, és clar, al final potser no té res a veure la persona amb qui explotem amb tot el que ens ha anat carregant. El millor secret per prevenir els conflictes és no arribar a acumular. Això és més fàcil de dir que de fer, especialment en les circumstàncies en les quals ens trobem, però veuràs que si t’ho pares a pensar bé no és tan complicat. Aguantem massa, sobreestimem la nostra capacitat per aguantar-ho tot i quan no podem més implosionem o explotem esquitxant a tort i dret. Una de les millors eines per gestionar els conflictes és aprendre a ignorar selectivament. Mira, no pots fer cas ni reaccionar a tot el que escoltes, veus i fins i tot penses o sents. Pensa que les persones no sempre pensem el que diem, especialment quan estem confinades, així que no cal que facis cas a tot el que et diuen, ni tan sols que li donis importància.

Tampoc t’has de fer cas a tu mateix sempre. De vegades estem girats, irritables i poc tolerants, de tal manera que coses que en una situació normal no ens molesten ens acaben irritant molt. Per poder ignorar bé cal començar per aprendre a veure com està d’ànims la persona que tenim davant i nosaltres mateixos. Que estem bé, centrats i equilibrats, doncs ens fem cas. Que estem passats de voltes, doncs ni cas. No sempre funcionem bé i és important poder detectar-ho. En definitiva, pensa que no ets tu, no és ell... És el confinament... No és res personal, així que no facis un drama d’una cosa sense importància. És molt important saber quan atendre i quan ignorar i de la mateixa manera és molt important saber quan parlar i quan callar. Sovint, si som capaços de callar, podrem evitar grans conflictes i fins i tot salvar vides. Seriosament, no podem dir tot el que ens passa pel cap, especialment si estem tensos, empipats o confinats.

Una eina més. Adopta una mirada amable. Ja veuràs que és una salvaguarda per conviure durant el confinament. La base d’una mirada amable és la capacitat per entendre que la persona que tens al davant pensa, fa i sent, i que és possible que tot el que necessiti sigui una paraula maca, una mica de tolerància o fins i tot de la teva benevolència. Tothom ho està passant molt malament i tots necessitem comprensió, empatia i compassió. A més a més, tenir una mirada amable és molt fàcil. Tan sols has de mirar als ulls de la persona que tens davant i que abandonis el pensament egocèntric per passar a pensar i a focalitzar-te en les necessitats i el context del teu interlocutor. Si poses en context l’estat emocional de la persona que tens davant veuràs que està igual o més tensa que tu i si penses en l’impacte que tindrà la teva mirada amable veuràs com no et costa gens portar-ho a la pràctica.