Ets el més llest

Són tres quarts i cinc de nou del matí. En Pep puja al cotxe i prem l’accelerador fins que toca la xapa. Gas a fondo fins al col·legi dels nens. Pel camí ha fet un avançament en doble contínua, ha sobrepassat tots els límits de velocitat i els radars informatius li han fet una careta vermella empipada. Total, no hi ha trànsit.

Ja al col·legi aparca en doble fila. Dificulta la circulació del carrer, no poden sortir els cotxes que estan ben aparcats i tapa la visibilitat al simpàtic agent que hi ha al pas de vianants. Total, és un moment. La granja a la qual va a fer el cafè té un aparcament per als clients i ofereix una hora gratuïta. En Pep hi deixa el cotxe durant tot el matí per fer gestions pel poble. Total, si hi ha lloc de sobres. Torna cap a casa parlant per WhatsApp amb la Maria, una noia amb la qual flirteja. De fet no ha passat res. Bé, una rebolcada ràpida. No val la pena comentar-ho a la dona, total, segurament ella també té un amant. Ja ha passat més d’un mes des-que en Pep va portar els nens al col·le per darrer cop. Avui pot sortir a passejar, li toca. Som senars. Ell surt cada dia. Total, al poble hi ha més vaques que persones. Surt sense la mascareta. L’afeixuga, el molesta. Total, això del coronavirus és com una grip.

En Pep és un perill públic constant. El motiu és ben clar, mai li ha passat res. En el tema del risc sempre se segueix el mateix patró. Un prova de trepitjar una mica més l’accelerador, si no passa res conclou que controla. Un dia envia un WhatsApp tot conduint, si no passa res conclou que no és tan perillós. I així dia a dia, temeritat rere temeritat, tot saltant-se la norma, es va formant una autoimatge que és més llest que la resta de la gent, que controla molt i que la gent que segueix la norma de manera respectuosa és ximple.

Home, et diré que si tothom que s’ha saltat alguna norma alguna vegada portés un globus vermell no veuríem la llum del sol. Tot i això, hi ha una màxima pel que fa a les normes: mai, mai et saltis una norma que tingui repercussions sobre altres persones. Mira, si vols anar a fer una via ferrada que està tancada, et saltes la norma i tot caient t’obres el cap, tal dia farà un any... Si vols fer cas omís a les recomanacions dels bombers davant del risc d’allaus i tot fent rando t’enxampa una allau, doncs quin greu, però vaja, allà tu...

Ara bé, què passa si tens un accident per avançar en doble contínua? Hi ha errors que costen vides! Encara no són ni les nou del matí i en Pep ha aconseguit espantar una padrina, que facin tard dues persones a la feina amb bronca del cap inclosa i que la cafeteria hagi perdut un client.

També és camí de fer que la feina dels sanitaris es compliqui, que no puguem obrir botigues, hotels i restaurants, i que la padrina que està delicada de salut acabi els seus dies abans del que toca. Però, total, en Pep és més llest que els serveis de circulació, que els experts en salut i que tot el personal que està treballant pel bé de tothom.

Petits gestos suposen grans conseqüències. Noi, Pep, no ets el més llest, ni el més guapo, ni el més dur... Ets el més inconscient! Tens sort que la resta del món vigila i compensa els teus errors. Quan pot.