Com reacciones?
En funció de com reacciones davant de l’adversitat i els problemes tindràs més o menys opcions de superar-la i convé actuar sense impaciència ni precipitació però sent capaç d’arribar a gestionar-los
Aquesta vida que tenim és bonica tot i les adversitats. La desgràcia, els accidents, les traïcions, els desenganys, les crisis, pandèmies i confinaments també formen part de la vida i hem d’estar preparats per poder-los gestionar i superar.
Els psicòlegs tenim identificats cinc estils de gestió de l’adversitat. A veure amb quin et sents identificat.
Comencem pel reactiu, propi de persones que reaccionen i prou. El reactiu no pensa, només es mobilitza i passa a l’acció i un cop en marxa costa molt redirigir-lo o aturar-lo. Són persones de caràcter impulsiu, impacients, més d’acció. Per a elles més val una mala acció que una bona reflexió, i si s’equivoquen no passa res, ja que així tenen una nova acció en la qual focalitzar-se: la de corregir el seu error.
Un altre estil és el cíclic, que es caracteritza per tenir una gran energia mental, però poc productiva. Centrats en les preocupacions, donen voltes i voltes als problemes però, a diferència de l’estil reactiu, no passen a l’acció i es queden en l’“Ai Déu, senyor!” o “I ara què farem?” o “Quin problema que tenim?”
El tercer dels estils el podem batejar com a parcial. Una persona amb un estil parcial pensa de manera intermitent i parcial, ja que es connecta i desconnecta del problema. Sol infravalorar les seves capacitats. És quelcom així com que es posa a veure què pot fer, amb moltes ganes i després d’una estona se satura i ho deixa. Quan torna a agafar ànims s’hi torna a posar, però ho torna a deixar, de tal manera que, en definitiva, no està gestionant l’adversitat.
El quart estil en podríem dir precipitat. La persona que té aquest estil de pensament sol precipitar-se en les seves anàlisis i conclusions. A diferència del reactiu sí que pensa, de manera precipitada i errònia, però pensa. A diferència del parcial sobrevalora les seves capacitats. Un precipitat mai s’equivoca, es pensa que és un expert, però en realitat només és un expert a justificar els seus errors i a externalitzar responsabilitats. Tot el que li passa és per culpa d’un altre i, és clar, així no es pot aprendre res del que passa i del que viu. Finalment el cinquè estil de gestió de l’adversitat és l’analista. Aquest és el perfil ideal ja que analitza adequadament la situació i aprèn de l’experiència. Sol tenir un caràcter més reflexiu però sense perdre un punt de vista pràctic. Seria ideal que tots poguéssim gestionar l’adversitat amb aquest perfil.
Ara bé, què passa, doncs que no sempre podem ser analistes. De vegades estem baixos de moral i ens quedem ancorats en un estil parcial, de vegades ens sentim segurs i ens posem en format cunyat adoptant l’estil precipitat. Sovint no sabem ni per on començar i ens quedem ancorats en l’estil cíclic i de vegades necessitem sentir-nos útils i adoptem l’estil reactiu, fent coses sense gaire sentit o que no incideixen en l’adversitat que hem de gestionar.
Sí, com has pogut deduir, podem adoptar diferents estils de reacció en diferents moments de la nostra vida o diferents adversitats. El meu millor consell és que siguis conscient de com estàs gestionant els teus problemes, ja que la seva solució depèn de la teva gestió. Identifica el teu estil de gestió i intenta migrar cap a l’estil analític.