Les dreceres d'en Charles

Et proposo un exercici d’imaginació. Intenta visualitzar la imatge que ara descriuré. En Charles és un home baixet, prim, a tot fer no deu passar dels cinquanta quilos. La seva complexió és fràgil. En Charles porta una americana de quadres i un mocador al coll. Avui té un llibre sota el braç, vell, d’aquells que fan olor de biblioteca. Li encanta la poesia. Ja tens feta una imatge d’en Charles? Doncs ara tinc una pregunta per a tu. De què creus que és més probable que treballi en Charles? Tens dues opcions. De professor de literatura comparada en una universitat anglesa o de camioner? Això que t’acabo d’explicar és una adaptació d’un estudi realitzat per Nisbett i Ross a la dècada dels vuitanta.

L’objectiu de l’estudi era il·lustrar un error en el nostre procés de pensament, concretament un error anomenat heurística de representativitat. La major part de la gent va dir que era molt més probable que en Charles fos un professor d’una prestigiosa universitat anglesa que no pas un camioner. Tu què has pensat? Sembla que fos més probable que fos un professor de literatura, però si t’ho pares a pensar fredament hi ha molts més conductors de camions que professors de literatura comparada en una universitat anglesa. Així doncs, per què ens inclinem per pensar que en Charles no pot ser un conductor de camions? Si ens atenem a probabilitats, fredament, detingudament, tindrem clar que és més probable que en Charles porti un camió de gran tonatge per les autovies d’Europa.

Les heurístiques són estratègies que fem servir per pensar i prendre decisions. Una heurística vindria a ser com una mena de drecera del pensament, un camí ràpid per estalviar energia i guanyar temps. El nostre cervell és una mica mandrós, de fet s’esgota havent de controlar tot el que percebem i el que sentim o fent bategar el cor i els ronyons. Però tot això és el que menys energia li consumeix, ja que, amb diferència, quan més es cansa el nostre cervell és quan pensa de forma conscient analitzant problemes i prenent decisions.

Concretament l’heurística de representativitat és un biaix segons el qual jutgem la probabilitat de les coses en tant a la seva capacitat per representar prototips específics. Quin és el prototip que tens al cap de camioner? Ens formem prototips molt fàcilment, de fet, de no ser així no tindríem el concepte camioner i tindríem una paraula per a cadascun que veiéssim. Simplifiquen la complexa realitat que vivim en conceptes i esquemes i triem un prototip per a cadascun d’aquests esquemes i conceptes.

De vegades aquests conceptes són més bons i els prototips més acurats, però sovint són molt superficials i no els revisem ni els actualitzem. Doncs mira, ja tenim tots els actors presents: pressa per decidir, un prototip ben definit, que no adequat, i un problema que destorba la nostra pau per resoldre.

I en aquest escenari és quan entren en joc les heurístiques ja que ens ajuden a prendre decisions ràpides, això sí, cobrant-nos un petit peatge:un marge d’error és més elevat. En temes de pensament, la màxima és que si vols fer-ho bé tot requereix un procés i que no hi ha dreceres. Les heurístiques influeixen i condicionen els nostres judicis ràpids i intuïtius fent que, de vegades, prenguem decisions molt ximples, sense sentit, parcials, errònies o esbiaixades.