El psicòleg referent

Gran part dels problemes de salut que patim tenen el seu origen en un problema de caire psicològic. Bé, siguem seriosos, no em refereixo a relacions màgiques del tipus el teu fetge diu el que el teu cor calla, ni de bon tros al famós tens un problema amb el teu pare que t’està provocant un problema autoimmune, ni històries d’aquestes.

El que sí que és cert és que determinats estats psicològics intensos i/o mantinguts durant molt de temps acaben provocant trastorns físics, especialment en l’àmbit muscular, articular, de pell, digestiu o cardiovascular.

Les situacions de tensió mantinguda provoquen debuts de malalties autoimmunes, alteracions hormonals i activació i acceleració dels processos cancerígens; en definitiva, els problemes psicològics ens fan més vulnerables i emmalaltim més. L’angoixa no provoca cap malaltia, però els obre la porta tot activant el sistema nerviós, l’endocrí i l’immunològic.

L’angoixa, la depressió, el maltractament o l’abandonament emocional obren la porta al consum addictiu de drogues, alcohol o menjar de manera compulsiva. De moment passem de les drogues i centrem-nos en les conseqüències de menjar malament per culpa de l’angoixa com ara colesterol i sucre alt, i totes les malalties que provoquen, des de la diabetis fins al càncer de còlon, passant pels infarts.

Tinc més arguments per a la meva idea no tan boja. Què hi ha darrere de molts accidents de trànsit? Distraccions per tenir el cap en un problema? Fatiga per manca de descans?

De moment només ens hem fixat en temes mèdics, però un psicòleg a cada centre de salut pot ajudar molt més ja que els trastorns psicològics, que amaguem i estigmatitzem, provoquem milers de jornades laborals perdudes, exclusió social i limitació de la qualitat de vida de famílies senceres.

L’estrès, la tristesa, la psicosi, són contagioses... Per allà on passen deixen una estela de patiment, destrucció i dolor. Què li passa a una família amb un pare deprimit? O amb una mare angoixada? Com pugen aquests nens? Què li passa a l’equip d’un cap estressat? Com és la feina amb un company que està ressentit?

Jo no tinc cap dubte. Necessitem la figura del psicòleg de capçalera, d’accés universal. De fet si pensem estrictament en termes econòmics veureu que és la millor de les inversions: a més a més de tot el que estalviarem en medicació, baixes i proves diagnòstiques, la gent, amb un psicòleg –competent– de referència estarà més sana i equilibrada, tindrà recursos per gestionar millor la tensió del dia a dia, prendre millors decisions, evitar els conflictes i un ampli repertori més d’avantatges.

Si d’una cosa estic segur és que en els meus més de 20 anys d’experiència he pogut observar que el problema no són les grans malalties. El problema que patim, el que hi ha darrere de moltes malalties i trastorns, és l’acumulació de frustracions, tensió, desenganys i mil adversitats més que no gestionem o que gestionem com podem.

A qui pertoqui, valori-ho amb una mirada oberta, també en termes econòmics i, com no, de prevenció de la salut i de la qualitat de vida. Tindrà clara la seva decisió.