Expectatives

Quan pensem en l’estiu pensem en vacances i quan pensem en vacances no podem evitar que tot un seguit d’imatges genials segrestin la nostra ment. Gràcies a les enginyoses campanyes de comunicació i màrqueting d’agències i empreses un servidor s’imagina saltant d’un veler a l’aigua davant d’una cala Mediterrània, menjant peix acabat de pescar sobre una foguera a la platja, en una festa d’estiu en un bonic poblet de la costa o en un concert d’un grup modernet.

A voltes també m’imagino a mi mateix volant, acompanyat del clàssic petate per explorar indrets recòndits. Em veig en un país asiàtic desembarcant d’un veler, passejant per un soc al nord de l’Àfrica, veient com es pon el sol amb una copa de vi al Serengueti, fent volar un dron pel Grand Canyon, surfejant a Hawaii, salvant coales a Austràlia o voltant amb una Royal Enfield per una illa grega.

Crec que m’ho he guanyat. He tingut un any 2020 molt complicat! Bé, com tothom. Que si el confinament, amb els nens a casa, intentant gestionar el tema professional com hem pogut, amb problemes de salut greus a casa... M’ho mereixo. Sí, senyor!

Però això que tant ens agrada haurà d’esperar, potser un any o més. Sí, aquest any no podrà ser. Res de nou. Aquesta pandèmia ens ha fet canviar de plans. Sigui per motius de salut, econòmics o qualsevol altre derivat de l’emergència sanitària que hem patit, dubto que algú pugui fer les vacances que tenia al cap.

I això ens empipa, ens frustra, ens entristeix, ens desperta ira, odi i mil emocions més. Aquell raconet que tenies per a les vacances te l’has gastat sense més alternativa possible, potser aquella salut que tenies t’ha abandonat o potser et toca treballar per recuperar tot el temps que has estat a casa.

Sigui com sigui, les nostres expectatives s’han vist frustrades. Potser no eren gaire elevades, potser només volies anar al poble i estar tranquil amb la família, tant se val, la veritat és que ens passem tot un any pensant en les vacances i ara, després de tants somnis, de tantes abraçades esperades, de tants instants màgics que hem imaginat i després de tants plans, ens toca veure com s’esvaeixen en l’aire per culpa d’un virus tan petit que ni tan sols el podem veure.

D’això que acabo d’explicar els psicòlegs en diem expectatives. Les expectatives són les previsions que tenim al pensament sobre esdeveniments futurs. Si les expectatives són bones, ens motivem i ens mobilitzem, però si les expectatives són dolentes, preferim no fer allò que sembla que no ens ha d’agradar.

Durant tot un any les expectatives de vacances ens han ajudat a mobilitzar-nos, a suportar la rutina, a anar a una feina que no ens agrada especialment, a aixecar-nos un dia més i ara, aquells dies tan somiats, se’ns escapen dels dits.

Noi, no ens queda res més que acceptar-ho i adaptar-nos-hi com abans millor. Ens han fotut les vacances però que no ens fotin l’estiu que tenim per davant. La gent ve a Andorra de vacances, doncs aprofitem-ho i fem vacances a casa nostra. Potser no podem fer el que volíem, ni amb qui volíem, però això no vol dir que no puguem fer res. Jo ja porto dues sortides amb l’autocaravana dormint un parell de nits a no més de 50 quilòmetres de casa. I, no t’ho creuràs, ens ho hem passat la mar de bé.

Mira, amb això de les expectatives passa com amb les pel·lícules. En moments com els que estem vivint el millor que pots fer és passar d’elles i limitar-te a anar gaudint del moment, descobrint tot el que la vida et pot donar, sense plànyer pel que has perdut i donant les gràcies pel que encara pots fer. Capacitat d’adaptació, se’n diu...