De vacances amb els nens
Potser no podrem fer les vacances que voldríem, o amb les persones que voldríem, durant el temps que voldríem, o potser ni tan sols podrem fer vacances.
Estem davant d’unes vacances especials. Aquesta pandèmia ens ha alterat el context social, familiar i econòmic, a alguns més que a d’altres. El dels nens ha estat un dels col·lectius més perjudicats per la pandèmia i ara, a sobre, alguns no podran fer les vacances que tant necessiten. Amb els nens tenim un problema, i és que ens pensem que no senten, ni pensen, ni s’angoixen, ni es posen tristos, però ens equivoquem. Potser no ho expressen com nosaltres, però això no vol dir que no pateixin, s’il·lusionin, es frustrin o mil coses més.
Intenta imaginar el que és per a un nen no poder passar l’estiu amb el seu padrí mort per la Covid. Els nens estimen, com nosaltres, però amb una diferència, que també admiren i necessiten sentir-se protegits. Què serà d’ells sense aquesta figura tan important?
Els nens també gaudeixen de la rutina. Passar uns dies amb els cosins a la platja, anar a aquell parc aquàtic que es coneix de memòria o tornar a fer un gelat al passeig marítim com cada any. La rutina els ajuda a veure que controlen una mica la vida, els dona seguretat i els reconforta. Potser aquest any no podrem repetir totes les rutines de la mateixa manera que ho hem fet altres anys, però això no vol dir que no intentem repetir-ne alguna de les clàssiques d’estiu.
Però no només de rutina viuen els nens, també necessiten aventures, sentir-se exploradors, superar reptes nous i descobrir nous horitzons. Si t’ho pares a pensar bé aquesta és tota una bona notícia. Sí, podem descobrir allò que tenim més a prop. Podem buscar tamarros, anar a berenar al riu i fer una cursa de vaixells fets amb nous, banyar-nos en un llac, veure com es posa el sol darrere de les muntanyes, fer un vivac, dormir en un refugi o anar a buscar gerds. De tot això podem fer-ne una aventura, només cal una mica d’imaginació, buscar algunes pistes, tirar del geocaching, un joc de geolocalització que et permetrà descobrir indrets màgics, inventar-se algun joc i carregar una motxilla amb menjar, roba d’abric, protector solar i una mica de beguda.
El meu consell és que treballem per projectes i que els nostres fills destinin unes hores al dia a cercar informació i a organitzar l’aventura. De fet, la preparació ja és tota una aventura en si mateixa. Acostumem a donar-ho tot mastegadet als nostres fills i no els permetem que gaudeixin del bonic procés de crear i organitzar una aventura.
Amb els nens hem de pensar en veu alta per mostrar-los com es pensa, com s’analitza i com es prenen decisions. De fet, els nens són màquines d’aprendre que ho entenen pràcticament tot sempre que els ho expliquem bé. Per on has de començar? Doncs per dir-los que aquest any tot ha canviat i que, per tant, també canviaran les vacances a les quals estaven acostumats. Els podem dir que alguns d’aquests canvis són transitoris, mentre que d’altres són irreversibles, com la pèrdua d’un ésser estimat, i que alguns dels canvis que estem vivint són difícils de predir.
Els pots dir que esteu junts i que anireu fent. Què estàs al seu costat i que vols que passin un bon estiu dintre del context en el qual ens trobem i que per aconseguir-ho s’han d’implicar. Digues-los que de la maneta fareu tot allò possible perquè gaudeixin de l’estiu, que no serà com un estiu normal, com els altres estius, però que això no vol dir que no pugueu gaudir-lo. Feu veure als vostres fills, nebots o amics, naturals o adoptats, que necessiteu la seva ajuda, la seva creativitat i la seva expertise per dissenyar un bon estiu i per passar-ho tan bé com sigui possible.