Sí, però no...

El nostre pensament té un punt òptim de funcionament en el qual no sempre estem. M’explico. Confiem massa en el que pensem i la veritat és que tenim molts moments en els quals no ens podem fer cas. Per què us explico això ara? Doncs perquè moltes persones aprofiten les vacances per pensar i això de vegades té conseqüències bones i de vegades, no tan bones. Quan estem de vacances estem més relaxats, en general, però tot i això podem observar tres estats emocionals que poden condicionar el que pensem.

Podríem dir que un primer estadi és aquell en el qual estem excitats, contents, hiperactivats i fins i tot una mica passats de voltes. D’això els psicòlegs en diem un estat hipomaníac o fins i tot maníac, depenent de la intensitat. En un estat hipomaníac ens creiem amb més competències i habilitats de les habituals. Ens sentim bé, molt bé, capaços de qualsevol cosa. Gràcies a les endorfines i a una justa dosi d’adrenalina, la nostra ment se sent preparada per a qualsevol cosa.

Sota aquest estat ens posem unes ulleres amb un filtre de color taronja que tot ho ressalta, fins i tot les nostres capacitats. Som més generosos, més actius i el que és més important, més desinhibits i més atrevits. En aquests moments ens sentim capaços de canviar de feina, d’anar a treballar a un altre país, de deixar-ho tot i marxar a viure a una illa grega o de muntar-nos un hotelet rural. Ja està bé que tinguem aquest impuls, però hem de ser capaços de transformar-lo en accions concretes que ens permetin ajustar tota aquesta energia de manera productiva, així com canalitzar-la i dosificar-la i, molt especialment, no prendre cap decisió de conseqüències irreversibles.

Un cop passada aquesta fase, entrem en una fase més relaxada i calmada, on l’adrenalina deixa pas a l’oxitocina. En aquesta fase estem més receptius, pensem millor, som més creatius i hem perdut aquell punt d’impulsivitat i d’hipomania. Ara és el moment perfecte per pensar bé. No ens sentim pressionats, hem descarregat tensions, estem més relaxats i tenim una perspectiva més ajustada de la realitat que ens permet veure alternatives que abans no vèiem.

Finalment, quan falten pocs dies per tornar a la feina ens tornem a tensar o a deprimir. L’adrenalina i el cortisol tornen a fer acte de presència i a poc a poc prenen el control del nostre pensament. La por, la tristesa, l’angoixa o la desesperança ens comencen a aconsellar malament, la nostra creativitat i perspectiva se’n va i tornem a pensar de manera limitada, en clau de fugida, de culpa, de resignació, de desesperança, amb certa violència o ressentiment a voltes o amb certa tristor i desencant.

Per què et dic tot això? Doncs perquè si aprofites les vacances per pensar has de tenir en compte que és possible que no tot el que pensis sigui cert, ni tan sols real. A les vacances fem grans projectes i nous negocis quan estem en fase hipomaníaca, projectes que solen acabar en no res. També descartem grans idees i projectes pensant que no aniran enlloc, quan en realitat són bones opcions. De vegades decidim separar-nos, de vegades decidim canviar de feina, de vegades decidim seguir a la feina, i de vegades l’encertem i de vegades ens equivoquem.

Aquestes vacances, però, abans de prendre cap decisió, et proposo que primer et preguntis en quina de les tres fases estàs...

Per una altra banda, tot allò que et proposis fer estant a la fase més centrada requerirà un pla de treball i la definició d’unes prioritats perquè quan tornis a la fase més fosca, aquestes prioritats guiïn les teves decisions. Les prioritats, benvolgut lector, et permetran seguir enfocat i evitar conclusions i decisions esbiaixades pel teu estat emocional.