Estrès vacacional

Algunes persones no porten bé això de l’estiu i les vacances. No t’escandalitzis que és més freqüent del que et penses.

De vegades sentim estrès per una amenaça, de vegades, però el que ens provoca aquesta reacció no és cap amenaça sinó el que ens pensem que és una amenaça. Si no has navegat mai et pot semblar que el vaixell és mou molt, que hi ha mala mar o que venen núvols de tempesta; però per al mariner experimentat que t’ha convidat al seu veler, totes aquestes variables estan controlades i no suposen cap amenaça.

De fet no importa si estem davant d’una amenaça real o no, ja que si interpretem el que tenim davant com una amenaça, ens sentirem estressats. Un bebè mai suposa una amenaça física real, però si la teva parella aprofita una nit d’estiu per demanar-te de tenir un bebè, aquesta petició pot esdevenir una amenaça capaç de despertar en tu una virulenta reacció d’estrès.

També ens estressa quelcom que no controlem com ara viatjar en avió. És possible que durant l’any no hagis d’agafar avions, anar d’hotel o creuar-te el món per anar a un país exòtic i aquesta manca de costum fa que quan ho has de fer a l’estiu s’activin els teus mecanismes protectors en forma d’estrès.

Agafar un avió suposa tota una complexa coreografia plena de rituals que comença amb la reserva dels seients, continua amb tots els controls que hem de passar a l’aeroport, segueix per una bona estona suspesos en l’aire en les mans d’un -esperem- experimentat pilot i acaba amb un laberint de passadissos per anar a recollir la maleta -si no és que ens la perden- i per poder sortir de l’aeroport. Tot plegat és molt estressant.

Ens estressem amb quelcom nou i, per a moltes persones, estar les 24 hores del dia amb la parella és quelcom nou, per a altres persones passar més d’una hora amb els seus fills és quelcom completament nou i per a algunes persones anar a un nou destí que suposa descobrir on està el supermercat, el metge i la botiga de pollastres a l’ast suposa tot un estrès. A casa ja ho tenim tot molt controlat, fora de casa no tant.

Ens posem dels nervis i ens estressem quan quelcom ens trenca el ritme habitual. Acostumem a tenir unes rutines molt clares i marcades i quan no les podem seguir ens estressem. A les vacances ens costa més fer aquell cafè amb llet tot llegint el diari de camí a la feina, no tenim els nostres estris per cuinar, hem de fer cues per baixar a sopar a l’hotel o no trobem aquell pernil que tant ens agrada. Per a algunes persones trencar la rutina no suposa res més que un exercici estimulant, mentre que per a d’altres persones, aquesta alteració de la rutina pot esdevenir una autèntica tortura.

Finalment també ens estressem quan passa quelcom que interfereix en els nostres plans o desitjos. En el dia a dia sabem que tenim uns horaris clars, sense gaire imprevistos. De nou a cinc tenim els nens a l’escola de tal manera que no hem de coordinar res amb ningú per anar a fer una passejada en bici, estirar les cames, córrer una estona o llegir al sofà de casa.

Sabem que tenim un parell d’hores al migdia en les quals podem anar a jugar a pàdel, prendre el sol, treballar una mica o xerrar amb els amics; però això canvia durant les vacances. Ja no puc anar a fer aquella tirada llarga en bicicleta perquè ens hem de fer torns amb els nens, hem d’estar a la platja a contracor perquè la nostra parella vol seguir prenent el sol tot i la calor que fa o no podem sopar en aquell restaurant perquè no tenen taula per a la gent que hi ha. Tot això ens estressa i ens agobia.

Finalment no ens podem oblidar dels factors ambientals com ara la calor, la humitat, la gentada que hi ha per tot arreu o el soroll dels veïns del bloc de petits apartaments que no ens deixen dormir. Tot això ens genera estrès i clar, quan estem estressats tot es complica. L’estrès fa que estiguem menys tolerants, més irritables, més agressius i que saltem per tot.

Una cosa més, no ho oblidis, l’estrès és contagiós així que acabem estressant la nostra parella, fills i amics...

Benvolguts, a l’hora de dissenyar i triar les teves vacances, intenta que no siguin més estressants que el teu dia a dia...