Panta rei

A l’article de la setmana passada parlava de totes les lliçons que ens pot ensenyar un riu, però em vaig deixar una de molt important: mai et banyaràs dos cops en el mateix riu. Però deixeu-me que us expliqui una cosa personal abans de seguir amb aquesta lliçó.

El 2009, la meva parella i jo vàrem muntar un centre de psicologia a Barcelona amb molta il·lusió. Bé, de fet volíem que fos un concepte innovador en el qual el benestar emocional fos el fil vehicular que donés sentit a la nostra feina.

No cal estar malament per anar al psicòleg, només cal que vulguis estar millor. Aquesta era la nostra proclama. Sovint no és tan complicat estar millor, en definitiva, moltes vegades només es tracta de prendre alguna decisió, aprendre alguna habilitat o entendre alguna cosa. Bé, el fet és que li vàrem posar Panta rei de nom inspirats en les lliçons d’Heràclit.

Durant tota la meva experiència professional com a psicòleg de més de 20 anys a més de 20 països, he pogut constatar que portem molt malament això dels canvis. Busquem l’estabilitat per damunt de tot ignorant que tenim tot el que necessitem per viure en un món en constant canvi. Tot canvia, ja ho deia Heràclit, i no podem fer res més que acceptar-ho i intentar gestionar-ho de la millor manera possible.

Però que tot canviï no és pas una mala notícia. Si ho mires ben mirat podràs veure com té el seu costat positiu. Que tot canviï suposa que pots perdre una situació bonica i amable per una de més hostil i incòmoda, però de la mateixa manera, aquest moment complicat o aquestes circumstàncies difícils que estàs vivint poden canviar de nou a millor.

De vegades ens entestem a seguir ancorats a quelcom que ens fa mal, obviant o sense veure què podem canviar. En un dels meus llibres explico que ningú es mor per caure en un riu, però si per quedar-s’hi o per no saber què fer. Deu ser que tinc una fixació amb els rius?

No podem protegir-nos dels rius per por a caure i ofegar-nos amb tanques, no podem fer tot un perímetre amb tanques de tres metres d’alçària per tot el recorregut d’un riu; en canvi, el que hem de fer és aprendre el que hem de fer si caiem en un riu i aprendre a nedar.

Al riu de la vida trobarem canvis i de canvis en tenim de triats i de no triats, és a dir, de buscats voluntàriament o d’imposats en contra de la nostra voluntat sense que puguem fer res per evitar-ho. Si el canvi és buscat, doncs no tenim cap problema per gestionar-lo; però si el canvi és imposat, només podem fer una cosa, acceptar-lo tan ràpidament com puguem per poder, així, passar a l’acció i buscar la millor manera d’adoptar-nos-hi.

Però també tenim una altra classificació pel que fa als canvis. Per una banda, tenim canvis que són a millor, canvis que són a pitjor i canvis que tenen una evolució incerta. Pel que fa als canvis que tenen una evolució incerta, pot ser que hi tinguem certa capacitat de control per poder incidir en la seva evolució o que, al contrari, no puguem fer-hi res.

El riu sempre busca el mar, amb més paciència o amb pressa, tant s’hi val. De la mateixa manera la vida va passant, de vegades accelerada, de vegades pausada, de vegades per on nosaltres volem, de vegades per on li dona la gana i nosaltres, igual com fa el riu, no podem fer res més que anar-nos adaptant per trobar la millor opció possible.

Tot canvia, tot flueix i això no és una mala notícia. La vida és com és, no com nosaltres volem que sigui. Panta rei, mai et podràs banyar dos cops al mateix riu, mai podràs tornar a viure el que ja has viscut, però això, benvolgut lector, estimada lectora, no té per què ser una mala notícia...

Aprofita per viure tant com puguis, per adaptar-te a les noves circumstàncies del teu entorn tan ràpidament com puguis i per ser prou flexible com ho és un riu sense perdre de vista el teu objectiu.