Diuen...

L’altre dia compartia una reflexió que deia que quan no poden controlar-te, ni fer-te mal directament, es dedicaran a parlar malament de tu. Algú deia que això passava molt a Andorra, però en la meva humil opinió crec que ni més ni menys que a altres entorns. Que parlin i malparlin de la gent és una pràctica habitual a la feina, al bloc de pisos, entre la colla d’amics i fins i tot a la família. Però analitzem els motius pels quals la gent parla malament d’altres persones.

El malparlador et dirà que ho fa per ajudar-te, prevenir-te o posar-te en antecedents, però si ho analitzes amb atenció veuràs que els seus motius no tenen res a veure amb el que diu. No et pots creure tot el que et diuen. De fet, aquí rau la clau: cada cop que t’estiguin parlant malament d’algú, pregunta’t el motiu pel qual ho estan fent. De vegades, quan una persona no acompleix les nostres expectatives ens enfadem i quan ens enfadem fem coses lletges. Pot ser que una persona no acompleixi les teves expectatives, però això no vol dir que tingui la culpa de la teva frustració. De vegades parlen malament de tu perquè no et poden controlar ni fer mal directament. Ets una persona lliure i amb un objectiu, una persona que no perd el temps mirant què fan els altres i criticant-los i com que inverteixes molt bé el teu temps, resulta que fas molt i molt bé i, és clar, al teu arxienemic no li queda més opció que anar parlant malament de tu.

Sovint es parla malament d’altres per culpa de la por, una por que segresta l’enteniment i fa fer coses molt lletges. Pura supervivència, tot i que de vegades les nostres pors només existeixen al nostre cap. Sí, sense que ho sàpigues, sense fer res, fas por a algunes persones. Finalment, algunes persones necessiten l’acceptació d’altres o com a mínim el seu suport. Passa molt sovint quan ens sentim insegurs. Sembla que si hi ha més gent que pensa com nosaltres tenim més raó i ens sentim més segurs. És com una mena de cursa per guanyar adeptes que reforcin que pensem bé.

Però què persegueix en realitat una persona que parla malament d’una altra. Doncs dues coses. La primera és posar la gent en la seva contra. Si ho analitzes fredament, tu que estàs escoltant com malparlen d’un tercer, no ets més que un titella en mans d’un manipulador que creu que pot fer que et posicionis, com un peó, en contra d’algú. No li importa el que sentis ni el que pensis, tot el que vol fer és crear-te una opinió, fer que pensis com ell vol i crear en el teu cap una imatge determinada. En definitiva, fer-te creure que el criticat és dolent i ell bo perquè t’ajuda i dona consell. I la segona cosa que cerca és fer mal a la seva víctima, de manera indirecta, ja que directament o no pot fer-li mal o bé no pot fer-li tant de mal com ell voldria.

Què hem de fer si parlen malament de nosaltres? Dues coses. Reajustar les nostres expectatives a la baixa de les persones que han promogut, entrat o tolerat el joc. I l’altra cosa que hem de fer és ignorar-ho. Aprendre a ignorar és tan important com aprendre a atendre.

No passa res, ara ja saps els motius pels quals de vegades parlen malament d’altres. Ja saps que no val la pena, que no cal escoltar qui parli malament d’altri i ser còmplice de la seva estratègia... I la propera vegada que una persona vingui a malparlar d’altri, pots decidir entrar al joc o no. És a les teves mans.