La muralla

Atu et sembla que sí, però és que no. Si t’ho pares a pensar bé, la muralla t’aïlla del teu entorn i et desconnecta de la realitat. Com més temps passes desconnectat, més costa tornar a connectar. Això passa amb tot. Tendim a protegir-nos d’una manera poc encertada. Sempre és molt millor confiar en un mateix, en les teves pròpies capacitats, i això s’aconsegueix posant-te i superant petites proves, estudiant, esforçant-te i treballant molt.

Si mires arreu podràs veure diferents mostres d’aquesta falsa protecció, però centrem-nos en la feina. Moltes persones prefereixen anar a plorar al cap o fer servir estratègies tòxiques a créixer professionalment. Si t’ho pares a pensar és una estratègia molt poc madura que perjudica tothom, sigui l’empresa, el client o el proveïdor. En bloquejar la innovació, maneres noves de fer i tancar-se fent servir el boicot, el servei, l’empresa i la persona, perd qualitat i es queda estancat. Sabeu aquella dita que en el país dels cecs el borni es creu rei? Doncs això mateix.

Estar obert a noves alternatives requereix un grau de maduresa molt fort. Hi ha gent que sol matar el missatger, simbòlicament, però morta la cuca mort el verí... I amb un cop d’efecte magistral, tots tornen a la seva pel·lícula, tot preferint la mediocritat a l’excel·lència, tot preferint la falsa seguretat de l’autoengany a sortir de la zona de confort i créixer.

Però, què hi ha darrere d’aquest fenomen? Doncs tot el que fem té un motiu i d’aquest motiu els psicòlegs en diem motivació. Per una banda hi ha por al canvi. Quan la teva motivació és la rutina i l’estabilitat tot el que suposi un canvi et farà sortir de la zona de confort. Per a altres persones aquesta motivació és l’ambició, ja que volen tot el pastís per a elles soles, i finalment hi ha qui ho fa per inseguretat, una inseguretat generalitzada que rau en la manca de confiança en les seves capacitats. Però amb això no n’hi ha prou per entendre aquest comportament, ja que qui vol la rutina pot redefinir la seva realitat per no perdre-la, els ambiciosos poden aprendre, agafar experiència o esforçar-se, i els insegurs poden també aprendre i evolucionar.

Però, per què algunes persones tiren cap a les estratègies tòxiques? Aquí ja ens fiquem en un tema d’educació moral, de principis i de valors. També de comoditat, no us penseu que tot té un sentit tan elevat. De vegades el canvi incomoda i poder mantenir l’statu quo fent que un altre –sigui el cap, un amic o un company de feina– s’encarregui de la feina bruta. Comoditat de no reciclar-se, comoditat de no esforçar-se i comoditat de no posar-se a prova.

De vegades també està motivat per la por. Por a perdre alguns privilegis, por a ser menys o por a quedar-se desfasat. Finalment anem per l’educació moral i els principis. Quan no ens importa que puguem fer mal, quan no ens importa manipular un tercer i quan no ens importa el servei que puguem donar, ens sentirem emparats per construir aquesta muralla, una muralla, recordem, que ens aïllarà i que ens farà dependents de la seva protecció.

No hi ha res fàcil, et convido que confiïs en tu i en les teves capacitats, que vegis la novetat com una oportunitat i que t’obris a qüestionar-te si en comptes de matar el missatger pots aprendre’n alguna cosa.