Lideratge

Fa més de vint anys que faig formació a empreses de tot el món en matèria de lideratge i si hi ha tanta necessitat de formar els nostres líders és perquè molts líders tenen les competències necessàries per arribar a ser líders i són bons fent aquesta cursa pel podi, però no per liderar i, és clar, un cop han assolit el seu objectiu no saben què fer ni com liderar... Per ser líder, sovint, cal tenir una determinada estructura de personalitat. Molts líders tenen trets narcisistes. Sí, ja ho sé, no em digueu que no tots, també n’he conegut amb una ferma voluntat de servei, però això de ser líder dona molta visibilitat i poder, i això agrada a un narcisista.

Per aplicar una posició de lideratge cal tenir la certesa que podràs dirigir un equip, i per tenir aquesta certesa cal o bé tenir l’autoestima molt alta o tenir l’autoestima molt baixa –així tinc el reconeixement i el respecte que necessito– o ser molt atrevit –ratllant la temeritat– o ser molt ingenu o, en el millor dels casos, tenir una dilatada experiència liderant –fent, no figurant– i un munt de competències i habilitats que no tothom té. Sí, es poden aprendre, per això em dedico a formar líders, bé, per això i perquè les persones liderades puguin treballar millor. Per arribar a ser líder també cal tenir unes habilitats. No oblidem que algú ha de decidir qui serà el proper líder de l’equip, del departament o de l’ONG. L’aspirant a líder ha de posicionar-se a prop seu, guanyar visibilitat, despertar el seu interès o treballar-se una bona campanya de promoció.

La persona que tria el líder té uns objectius, unes prioritats i unes motivacions, que, un cop copsades per l’aspirant, només cal satisfer. Potser no vol tenir problemes, potser vol algú que no el qüestioni, que sigui fàcil de dirigir o que no molesti. Si l’aspirant encaixa en aquestes necessitats ja té el lloc assegurat, independentment que després faci de líder o no.

Però, quines són les competències del líder? Bé, un líder seria l’encarregat d’enfocar un grup vers uns objectius. De vegades liderant, de vegades dirigint. Sí, no us poseu les mans al cap. Ni tothom pot ser liderat ni sempre pots estar liderant. Ja fa molt que es parla de lideratge situacional que consisteix a tenir clar que depèn del grau de maduresa de l’equip, de la persona o de la dificultat de la tasca, de vegades hem de dirigir i de vegades hem de liderar.

Per poder ser un bon líder cal tenir un bon nivell de domini tècnic, coneixement de la condició humana, habilitats comunicatives, ser capaç de motivar, una comunicació exquisida, un magnífic nivell d’autocontrol emocional, poder gestionar conflictes, despertar somnis, corregir quan cal i moltes coses més. I aquí és on entro jo recordant que lideren persones que fan, però que també senten i pensen. Senten i pensen. Aquí hi ha la clau d’un bon líder, a tenir en compte que el seu equip sent i pensa.

Això no vol dir que tots, absolutament tots els líders, siguin així. Ara no em vingueu a dir que vosaltres no sou així, que ja m’ho crec, que això no és un atac contra els líders del món. No patiu. Tan sols el que voldria és que no confiem cegament en el líder, que no perdem la nostra capacitat per pensar i analitzar i que siguem responsables quan triem un líder. Els líders, siguin d’una ONG, del club esportiu, d’una empresa o d’un gremi professional, necessiten mecanismes de control i seguiment, ja que no deixen de ser persones, amb virtuts i misèries, prioritats i necessitats.