Ets més

Ets més que el teu passat. Deixa de carregar-lo com una llosa i allibera’t del seu pes. La vida t’ha anat posant reptes i els has anat superant com has pogut. De vegades amb encert i de vegades amb el peu esquerre, amb els recursos que tenies i amb tota la teva bona capacitat. Has de viure el passat com una influència, no com un determinant. Ets més que el teu cognom. Naixem on naixem per pur atzar. La capritxosa fortuna juga amb nosaltres fent-nos creure que té tot el nostre destí a les seves mans, però s’equivoca. T’ho diu una persona amb dos cognoms d’allò més comuns.

Ets més que els teus errors i fracassos. De vegades l’encertem i de vegades, no... Però no hi ha cap fracàs etern de la mateixa manera que no hi ha cap èxit etern. Et pots equivocar. Ets humà, fràgil i fort, limitat i ple de potencial, buit i ple, capaç i incapaç de tot. No segueixis arrossegant aquell fracàs amb forma de bola de plom encadenada a la teva cama. Aprèn del que va passar, sense drames, sense fustigar-te, feliç d’haver assumit el risc i amb la humilitat de qui sap que té molt per aprendre.

Ets més que els teus títols. Algunes persones no han pogut accedir a una formació de qualitat, però això no vol dir que siguis menys que qualsevol persona amb títols acadèmics. De la mateixa manera no tothom parteix del mateix lloc en aquesta boja carrera professional. Alguns parteixen d’una posició privilegiada, d’altres comencen amb llast, molt enrere, carregant amb un hàndicap. No et sentis limitat per la manca d’un títol, d’una targeta professional o d’una empresa pròpia. Sempre estàs a temps de formar-te, de fer el teu projecte o de brillar amb totes les teves virtuts.

Ets més que els teus fantasmes i dimonis. Sé que sempre són amb tu, atents a qualsevol escletxa, disposats a sortir tan aviat com puguin per segrestar la teva confiança i autoestima. Però pots aprendre a conviure amb ells. Si els veus venir podràs fer quelcom per comprendre el missatge que et volen donar. De fet, quan et vinguin a visitar ja sabràs què et volen dir... Que segueixis perseverant, que vas bé i que facis tot el contrari del que t’estan dient.

La personalitat és molt complexa. Ens creiem el que ens diu la tieta malcarada, la padrina que no vol veure en nosaltres els errors que va cometre amb el seu fill, el mestre desmotivat, el germà envejós o la cosina amargada. Confonem opinions amb fets, donem per certes totes les bajanades que qualsevol diu i a poc a poc anem fent un collage de retalls de vida propis i aliens.

Però ets més, molt més del que creus. Tot està per fer. Sé que no és fàcil, però tampoc és tan difícil. És laboriós, sens dubte, però ets més del que creus. Et proposo que intentis esbrinar de què ets capaç, que et donis una oportunitat i que no deixis de créixer. Reposa si ho necessites, però mai perdis la il·lusió, el desig, la fam per evolucionar.

Dona’t una oportunitat, juga amb la teva autoestima, compassa’t amb els somnis, deixa de lluitar contra la teva essència, d’intentar dominar-la, ni tan sols provis d’entendre-la, tan sols intenta conèixer-te millor, mirar-te amb una una mirada amable i gaudir d’aquest bonic regal que és la vida.