Sentir-se fracassat

Potser has hagut de tancar el negoci, estàs en un ERTO, t’han acomiadat o no trobes feina. Potser no tens cap ingrés, no saps si podràs pagar les factures i no pots donar als fills el que sempre els has donat. Potser has perdut la il·lusió, els estalvis i les ganes de seguir lluitant, però creu-me, mai, mai, mai pensis que ets un fracassat, que has fracassat o que no tens res a fer. L’adversitat és consubstancial a la vida. Els accidents, les desgràcies, els imprevistos, les crisis i les pandèmies formen part de la vida i no tenim cap més opció que fer-los front. Però, anem a pams. Per què és tan comú sentir-se fracassat? Doncs la clau és com interpretem el que ens passa i, és clar, en una situació d’angoixa no estem gaire frescos ni conservats per fer bones i acurades interpretacions.

Dins de la situació en la qual estem hi ha tot un seguit d’aspectes contextuals que escapen al nostre control i alguns sobre els que sí que podem fer quelcom. Alguns són imprevisibles, d’altres no ens fèiem el càrrec. A tots ens ha sorprès la velocitat i l’impacte que ha tingut aquesta pandèmia en l’àmbit mundial. Si interpretem que hauríem d’haver estat capaços d’haver-ho previst acabarem pensant que som uns fracassats i que ens hem equivocat quan no és així.

També hi ha determinats aspectes interns que expliquen com hem reaccionat en aquesta profunda crisi que vivim. De nou, alguns escapen al nostre control o com a mínim han escapat al moment que vàrem decidir fer determinades coses que ara ens estan perjudicant. De nou, no és el moment de reaccionar amb drames. Potser ens hem equivocat i ho hem fet molt malament, però ja està, no passa res. Amb el passat, ni que ho haguem fet molt malament, no podem fer res. No tenim una altra opció que posar-nos amb el present i molt ràpidament.

El temps és or i encara més ara. Passa de la inacció de sentir-te fracassat a l’acció. El primer pas consisteix a fer una foto de la situació per tenir una imatge acurada. El segon és establir prioritats per tancar temes i el tercer, passar a l’acció per anar millorant la situació. Des de la inacció no canviarà res. Des del dramatisme, tampoc. Des de la flagel·lació i l’autocàstig, encara menys.

Les regles del joc han canviat i ens hem d’adaptar al nou context que ens ha tocat viure. Això no vol dir que hagis fracassat, vol dir que només, i sense drames, el que era vàlid ha deixat de ser-ho. Algunes persones han estalviat per si venien mal dades, d’altres mai haurien pensat que vindrien mal dades. Algunes persones han estat més previsores, algunes han reaccionat més ràpid i algunes encara estan en estat de xoc. Algunes persones ho han perdut tot, algunes ho estan perdent tot, d’altres es mantenen i d’altres estan millor. De nou no passa res, tan sols hem de canviar el paradigma de vida que tenim, hem d’incorporar alguns canvis, imprimir un nou gir, prendre nous camins, tenir una nova perspectiva o explorar noves opcions, però res de sentir-nos fracassats.

Tots tenim quelcom per aprendre i si aprens la lliçó, si reacciones al que està passant, no ets un fracassat, sinó tot el contrari, seràs un triomfador. Ara, benvolgut lector, toca posar-se a treballar. És el moment d’analitzar la situació, prioritzar, prendre decisions i començar a fer i a moure’t. Pots fer coses, si ho tens clar fes-ho i si no ho tens clar agafa una llibreta i marxa a la muntanya a pensar-hi, truca a un amic que et doni una nova perspectiva o busca a internet i a les biblioteques la inspiració que necessites. No has fracassat, encara no...