Soledat

En Carles era d’aquelles persones que gaudia de fer una cervesa al bar després de la feina. Afterwork que en diuen ara. La Maria té setanta anys i li agradava fer la xerradeta cada tarda amb les amigues a la granja tot fent una pasta i un cafè amb llet. En Manel, padrí de dotze nets, tenia per costum passar la tarda fent un dominó al bar del poble amb els amics. El Toni és un enamorat del futbol, dos cops per setmana feia un partidet amb els amics amb un soparet per comentar la jugada. L’Anna quedava els dijous amb tres amigues per fer un tast de tes. Era la motivació per passar la setmana. La Gemma gaudia tocant la guitarra en una banda i fent plans de futur al voltant d’una raclette tots els divendres. La colla del Ramon quedava els diumenges per fer turisme gastronòmic pel país. Un arròs de muntanya aquí, unes múrgules allà, un tiró en aquella borda i una mica de girella en aquell petit i carismàtic restaurant de muntanya.

Sí, som éssers socials i la Covid ens ha canviat la vida. Gaudim de la vida i de les relacions socials. Ens agrada compartir bons moments en bona compa­nyia. Anticipant aquella trobada gaudim i recordant aquells bonics moments tornem a gaudir. Necessitem de la compa­nyia d’altres persones i sentir-nos estimats. Necessitem d’altres persones per aprendre, per inspirar-nos i per créixer. Les penes són menys penes si les compartim i, la veritat, no està el panorama per aïllar-nos i tirar del carro sols. Necessitem l’escalf, el suport i la inspiració de bones companyies.

I ara de cop i volta estem aïllats, no ens podem relacionar com voldríem i ens han canviat els hàbits, aquelles petites estones de plaer i desconnexió que ens donaven la vida. Hi ha molta gent que viu sola i que no té altres maneres de relacionar-se, persones que han perdut el cercle social de suport i ara passen els dies, les tardes, els caps de setmana soles, a casa, algunes sense poder treballar, sense poder tornar al poble, sense la família, soles, en residències, habitacions, pensions o pisos petits. Podem fer dues coses: perdre aquests meravellosos moments i quedar-nos aïllats o intentar adaptar-nos, amb creativitat, als condicionants que tenim.

En Carles ha muntat un grup de Whats­App amb els amics i cada tarda se serveix una cervesa i unes patates mentre fan petar la xerradeta. La Maria ha après com va això del Zoom, la neta d’una amiga els ha ensenyat a totes les padrines a fer-lo anar. Cada tarda es connecten i riuen una bona estona tot fent safareig. En Manel ha descobert que pot jugar al dominó per internet amb una aplicació. El seu àlies és MandomiAnd. En Toni i la colla juguen a futbol amb la consola. Cadascú té un jugador. Ara comparteix l’afició amb el que s’ho mira i li dona consells. Marca més gols a la consola que al camp. L’Anna i les amigues han fet una comanda de tes, se’ls han repartit i cada setmana fan un tast comentant-lo. Fins i tot han fet unes fitxes per analitzar-los. La Gemma fa concerts virtuals per videoconferència amb la banda, els registren, el bateria els edita i la cantant els penja al canal de YouTube que ha creat el que toca el baix. En Ramon ha fet una llista de pícnics del país que visitar i va ratllant els que ja ha visitat. Just aquest cap de setmana s’ha fet unes sardines a la brasa èpiques. Ha compartit la sobretaula, tot mirant les muntanyes, amb els seus amics per videotrucada.

Cal posar a treballar la imaginació per seguir fent allò que fèiem amb els amics. No és el mateix, sens dubte, però és més que no fer res.