El Nadal i la gestió del risc

El Nadal és un moment d’il·lusió en què sembla que el món s’atura per recordar-nos que encara existeix la bondat i la pau. Enguany serà una mica diferent i és que hem de prendre una decisió molt important.

Tranquils, que si es tracta de prendre decisions us puc ajudar! Comencem per parlar de la valoració subjectiva del risc. Per culpa de les nostres valoracions subjectives de vegades sobreestimem el risc i de vegades el menystenim, confonent la possibilitat amb la probabilitat. Quan barregem el desig o la por amb el nostre procés d’anàlisi ens arrisquem a prendre males decisions i córrer amb riscos innecessaris.

Sense cap mena de dubte aquest Nadal hi ha un risc objectiu de contagi de Covid i que les persones grans que ens estimem o bé aquelles que tenen una salut delicada puguin passar-ho molt malament o fins i tot perdre la vida. De vegades ens costa objectivar els riscos, però de vegades no és que sigui fàcil, és que estan més que clars i anunciats i tot i això ens entestem a ignorar-los de manera temerària. Dit això, no passaria res si cadascú assumís les conseqüències dels seus errors i de les seves valoracions de risc, però la realitat, especialment amb la Covid, és molt diferent.

Quan ens equivoquem en una decisió hem de gestionar les conseqüències dels nostres errors, però amb el tema de la Covid i el Nadal hi ha dos factors que condicionen molt la decisió. El primer és que és possible que les conseqüències de l’error no repercuteixin en nosaltres sinó en la padrina o aquella germana delicada de salut, i en segon lloc, algunes conseqüències d’una mala valoració del risc són irreversibles, com ara la mort.

Si tenim sort, ull viu, que és un factor que existeix però en el qual jo, personalment, prefereixo no confiar gaire, i no passa res, ens refermarem en la decisió que hem pres; però quan passa allò que creiem que no ha de passar i la padrina es mor o acabes ingressat a l’hospital, se sol entonar la cantata de qui ho hauria dit... Jo no m’ho hauria imaginat... Si pogués tirar el temps enrere... Quina mala sort que hem tingut... I el fet, estimat lector, és que tot això era evitable. Amb la presa de decisions hi ha una màxima: cal balancejar el cost de guany i de pèrdua o, dit en unes altres paraules, cal gestionar el risc al qual ens exposem pel benefici que tindrem tot tenint en compte si tenim més alternatives.

Jo ho tinc clar en el tema del Nadal: correm un risc innecessari que no cal assumir –entén-me, no és que o fem el dinar de Nadal o el món s’acaba–, les conseqüències de la meva mala decisió les assumiran els padrins, la meva dona i la resta de la família, és possible que alguna d’aquestes siguin irreversibles i, per una altra banda, si deixo de fer el dinar de Nadal no passa res tan greu o vital.

Ara bé, entenc que cadascú té les seves necessitats, prioritats i creences. Algunes persones tenen creences limitadores, altres d’alliberadores, algunes persones tenen creences ingènues, altres de paranoiques, i així podríem seguir i seguir. Però tant hi fa, allò realment important no són les creences que tens, sinó el respecte.

Cadascú pot viure segons les seves creences, siguin quines siguin, però no podem pretendre que una altra persona adopti o s’ajusti a les nostres creences, errors, riscos o prioritats.