El que sigui pels nens

Ser pare o mare és una feina exigent. Una vegada em van demanar en una entrevista si això de ser pare o mare era una decisió meditada o no. La meva resposta va ser clara. Si fos una decisió racional ja faria anys que ens hauríem extingit. Els nens ens donen moltes alegries però també molt patiment. Això de ser pares és una feina a jornada completa per a tota la vida. Això sí que és un contracte indefinit!

El cert és que sigui meditat, raonat, impulsiu o accidental, un cop tenim el nostre fill a les mans se sol –no en tots els casos– donar un instant màgic, un vincle per a tota la vida. Després venen les nits sense dormir, les rebequeries, les bretolades i sortir. I sovint, sense adonar-nos, aquest meravellós vincle es va debilitant. Els dies passen, els nens creixen i ens trobem sense eines per poder gestionar els nostres fills. El dia a dia és exigent, encara més ara. No arribem a tot i els nens ens demanen l’atenció que necessiten. Ja els la voldríem donar, ja, però de vegades no podem més.

De cop i volta tenim un atac de responsabilitat i els fem un regalet tot intentant reparar la culpa que podem sentir. Nadal sol ser el moment triat.

Per Nadal ens omplim de bons desitjos i fem plans per al proper any. Anotem en una llista el que no volem repetir i ens proposem molt seriosament canviar tot allò que no ens agrada. Per un cop prenem consciència. Les vacances i l’esperit nadalenc fan que guanyem una mica de perspectiva i de bondat per prendre consciència de la distància que hi ha entre el que volem fer i el que acabem fent.

Potser aquest any, tot i que s’ho han guanyat amb escreix, no podrem fer els regals a l’altura de l’esforç que han fet els nens. Han passat mesos aïllats, tancats a casa, fa mesos que no poden sortir a jugar als parcs i han d’anar cada dia, tot el dia, amb la mascareta posada.

El 2020 ha estat un any molt dur per als nens. A més, han conviscut amb uns pares estressats per mantenir la feina, tristos per la pèrdua de persones estimades i irritables per tota la tensió que han hagut de gestionar. Alguns nens han perdut els padrins, altres han passat molta por i n’hi ha que, pobrets, han patit una experiència que no oblidaran mai.

Però tinc una bona notícia per a tu. El millor regal per a un nen és el temps i atenció dels pares. Potser no podrem comprar gaires regals, allò que tant ha demanat, potser haurem de mirar molt bé en què gastem l’escàs pressupost que tenim per a regals, torrons i menjar... Però hi ha una cosa que els podem donar i no ens costarà res. Una passejada per la neu, una cursa de vaixells fets amb closques de nous pel riu, una sessió de pessigolles al sofà, una sèrie de pel·lícules nadalenques amb crispetes o un matí decorant la casa junts amb nadales de fons. Tenim molts més regals que podem fer. Podem regalar uns dies d’atenció plena, escoltant el que ens diuen, connectant amb ells, reconnectant amb ells. Els podem donar la nostra experiència i consell, moltes abraçades i petons, projectes nous i molts somriures.

Els podem donar, en definitiva, la nostra atenció, tot demanant què volen fer aquests dies i estant per ells. Per un moment posa’t a la seva pell... Sí, ja sé que tu també ho has passat molt malament, però tu ets adult i tens més recursos... Posa’t a la seva pell, per uns dies...