Actitud

Tot és qüestió d’actitud, però... Què és l’actitud? És un mecanisme d’adaptació psicològic que ens permet gaudir de determinat enfocament de la vida. Dona significat al que ens passa i tria una resposta. Podríem dir que l’actitud ens ajuda a viure millor, però el cert és que determinades actituds ens compliquen molt l’existència. Quan pensem en actitud no pensem en res que haguem d’aprendre o perfeccionar, tan sols hem de pensar en un nou enfocament vital, en un nou ordre de prioritats i en una nova manera de respondre al que ens passa.

Jo aprofitaria aquest any que tot just comença per adoptar una actitud més humana, en la qual ens importi més el que ens passa en conjunt i amb la qual puguem mirar als ulls de la gent que tenim a prop per tenir relacions de més qualitat, més empàtiques i humanes. Sí, ja sé que el que et passa a tu és molt important, però pensa també en els teus fills, en la parella, en la gent que estimes i en la gent amb la qual convius. De vegades, fer un cediu el pas en una rotonda evita col·lapsar el trànsit, de vegades aparcar uns metres més enllà evita complicar l’existència a desenes de conductors. Ja m’entens, una actitud menys egoista...

Adopta una actitud que et permeti posar en context el que estàs vivint, sense presses, sense pressió. Una actitud que et recordi que tot és un procés i que requereix el seu temps. Això et permetrà queixar-te menys i ser més proactiu. La queixa és humana, però també és un plaer agredolç que et deixa instaurat en el no fer res, en una postura passiva i resignada. Adopta una actitud constructiva, que et permeti ser realista. Ni optimista, ni pessimista, constructiu. Tenim el que tenim i ens toca adaptar-nos-hi, identificar molt bé què és allò que podem canviar i discriminar-ho molt bé d’allò que no podem canviar. Només d’aquesta manera podrem concentrar les nostres forces a millorar l’escenari que tenim, amb resiliència, esforç i creativitat.

Adopta també una actitud més esforçada. La vida no regala res, però si treballes bé, enfocat en uns objectius, assumeixes algunes incomoditats, alguns riscos i ets capaç de perseverar intel·ligentment en els teus objectius, és més probable que te’n vagis a dormir més satisfet i content. Tingues una actitud més autònoma per poder ser capaç d’automotivar-te. Ningú ens vindrà a motivar i no podem esperar que així sigui. Hem de ser capaços de tirar del carro, no tenim més remei. L’hivern pinta complicat i hem de poder seguir caminant malgrat tot. No podem dependre de la motivació externa, tampoc ho necessitem.

Adoptem una actitud més responsable que ens permeti pensar en les conseqüències dels nostres actes per poder, així, prendre millors decisions. La vida és un seguit de decisions, prenem moltes decisions al dia, si avanço o no ho faig, si em prenc un cafè o no, si ajudo el meu fill amb els deures o no, i totes aquests decisions, tant les que prenem com les que no prenem, tenen un seguit de conseqüències...

Gaudeix d’una actitud més oberta i receptiva, disposada a aprendre. Això no vol dir que acceptem qualsevol novetat sense passar-la per un filtre crític, però sí que vol dir que hem d’estar receptius i disposats a obrir la nostra ment.

En definitiva, et proposo que adoptis una actitud vital que et permeti posar passió i energia en tot allò que facis. Tenim un entorn complicat, molt complicat, però tenim la sort d’estar vius i de seguir gaudint d’aquesta bonica vida.