Viure en equilibri

Doncs sí, intenta avisar-nos i ho fan com pot. De vegades ens provoca nerviosisme o inquietud, però sovint fa servir altres símptomes com ara inseguretat, preocupació, aïllament social, dificultats per concentrar-se, menor tolerància i receptivitat, dificultats per gaudir, sentiments de malestar, irritabilitat i reaccions defensives, augment de l’autocrítica, sentiments d’impotència, tensió o por, menjar, beure o fumar en excés, canvis en les costums personals com ara la higiene o la pauta de son, evitació de la feina i altres obligacions o augment de conductes compulsives, evitatives o impulsives.

Aquests són els senyals més freqüents mitjançant els quals el nostre cos ens intenta dir que estem forçant la màquina, que hem perdut l’equilibri o que quelcom no està anant com hauria d’anar. Aquests símptomes els hem d’interpretar com un missatge i sovint com un missatge desesperat.

De vegades perdem l’equilibri per situacions externes que no podem controlar, però de vegades les nostres decisions o accions acaben provocant que perdem aquest delicat equilibri que tant necessitem per funcionar bé.

Sovint allarguem massa el que semblava un esforç puntual, de vegades paguem un cost massa elevat per intentar viure la vida que altres han dissenyat per a nosaltres, per intentar encaixar en un ideal o per voler assolir uns objectius que no són ni reals ni factibles.

El nostre cos ens indica quan està massa forçat i quan ho fa podem fer dues coses: escoltar-lo o ignorar-lo.

El nostre cos pot fer un esforç, sovint molt més intens del que ens pensem, però tot esforç ha de tenir un principi i un final. De vegades li demanem massa al nostre cos i ens diu que no ens pot seguir el ritme. Si no li fem cas ell intenta seguir donant el que li demanem, però al final s’acaba trencant per la columna més fràgil.

Tingues cura de tu, atén els senyals que envia el teu cos abans d’arribar al límit i emmalaltir. Sé que de vegades no tenim més opció, però sovint, amb una mica de valor i de creativitat, podem adaptar la nostra vida.

He treballat amb moltes persones que han hagut de parar perquè havien arribat al límit, quan els havien acomiadat per baix rendiment i mala actitud, quan havien rebut un diagnòstic o quan la seva parella els havia deixat. Però, creu-me, no esperis a arribar a aquest límit.

No forcis tant per arribar al límit, ja que si ho fas et costarà més sortir del pou i remuntar. Atén allò que el teu cos està intentant dir-te i intenta reorientar la teva vida i el teu ritme. De vegades hi ha més opcions, sovint hi ha més opcions. De vegades nosaltres no les veiem però sí les persones que tenim a prop. Deixa’t ajudar.

Revisa amb una mentalitat oberta si tens més opcions. Fes-ho abans no sigui massa tard.

Analitza si, sense saber-ho, sense ser conscient, t’estàs complicant la vida amb les decisions que prens i les que deixes de prendre, quan ens falta el valor per parlar amb una persona o quan anem vivint sense demanar-nos pel sentit del que estem fent.