Empatia pandèmica

Es parla molt de la fatiga per pandèmia, de l’estrès per pandèmia o de l’angoixa per pandèmia, però jo proposo que comencem a parlar de l’empatia pandèmica. L’empatia és un mecanisme psicològic d’adaptació que ens permet viure millor.

Tot el procés d’empatia comença amb una percepció que els nostres sentits envien al cervell. Al cervell tenim neurones especialitzades a codificar i interpretar els indicis i senyals que ens mostren càrrega afectiva en el nostre interlocutor. Un cop hem codificat la mirada trista que hem vist, el plor que hem escoltat o la carícia que hem notat, se’ns desperta una emoció en consonància. Aquesta emoció pot ser del mateix signe que l’emoció que hem percebut en l’interlocutor o de signe totalment contrari. De vegades, però, les nostres experiències, el que hem viscut, el que hem sentit o el que ens han ensenyat acaba provocant reaccions no naturals a emocions percebudes.

Bé, el fet és que en l’àmbit educatiu tenim clares indicacions per ser més individualistes, més competitius, més egocèntrics, i això ens trenca completament una de les motivacions més humanes que hi ha i que ens ha permès arriba a ser on som: la motivació d’afiliació, la base de l’empatia, allò que ens fa sentir el que sent el nostre interlocutor i que ens fa estremir amb les emocions alienes.

Però jo soc aquí per recordar-vos la importància de ser empàtics, encara més en moments com els que estem vivint. L’empatia és el que fa que em posi una mascareta tot i que cregui que a mi no em farà res la malaltia. També ens ajuda a entendre la por que pot estar sentint molta gent o fins i tot que col·labori activament i de manera voluntària per gestionar les conseqüències d’aquesta terrible pandèmia.

A més a més, l’empatia té una cosa molt bona. Mentre t’enfoques a entendre l’altra persona i a fer quelcom per ajudar-la, les teves cabòries et deixaran en pau, et sentiràs millor i hauràs tingut una bona dosis d’endorfines, l’hormona de la felicitat i la serenitat.

Com ho has de fer? Doncs és molt fàcil. Per començar mira als ulls de les persones que tens a prop. No cal anar gaire lluny per trobar algú que ho està passant malament. La majoria de persones han perdut una persona estimada, la feina o la parella, i estan de dol.

Qui no ha perdut quelcom té por a perdre-ho, una por més que raonable. Darrere d’un somriure hi ha autèntics esforços per superar la por, angoixa o tristesa. De vegades podem dissimular aquestes emocions que sentim, de vegades no. De vegades ens trenquem, de vegades plorem, de vegades ens empipem i de vegades ens aïllem i just és en aquests moments en aquells que necessitem una mà i una mirada amable.

No perdis la teva cordialitat i la teva mirada amable, no saps pel que està passant la teva fornera, el noi del súper o el guàrdia de trànsit amb qui et creues cada dia. Cadascú està gestionant la crisi de la Covid com pot. No oblidis que no sempre podem controlar el que sentim, de fet, a com més intensitat sentim, menys control tenim sobre la seva expressió i els seus efectes.

Bé, estimat lector, espero que hagi pogut despertar en tu l’interès per adoptar aquesta mirada amable. Estic segur que tens un o més d’un talent. Posa’l al servei de la comunitat, el necessitem. Amb una mica d’empatia i d’ajuda de tothom no caurem tan fons en aquest fosc pou i podrem sortir-ne més ràpid. A tu t’anirà bé si a més gent li va bé. No ho oblidis. Estem tots interconnectats i tots necessitem de tothom.