Tots necessitem un refugi

He viscut moltes aventures a molts països diferents fent tota mena d’activitats i et puc dir que no puc viure una aventura sense tenir en compte un refugi al qual tornar. A les meves aventures de vegades he descansat en un còmode hotel, de vegades en un refugi rústic, sovint en una tenda de campanya o autocaravana i alguna vegada en una bauma o una cova. De vegades he descansat en refugis de fortuna i de vegades en quelcom més semblant a un palau que a un refugi.

Però tornem a les aventures. Creu-me si et dic que la vida és la més gran de les aventures que pots viure: tenir fills, trobar una feina i mantenir-la, viure en parella o viure sol, gestionar el dia a dia amb totes les seves coses bones i totes les seves misèries, gestionar la decepció i el dolor, l’amor i la pèrdua, l’èxit i el fracàs són molt més exigents que pujar qualsevol cim, explorar qualsevol país o creuar un desert.

Per començar perquè són aventures de les quals no pots escapar, aventures que no tries i aventures que poden condicionar la teva qualitat de vida, la teva salut i el teu benestar emocional. Això d’explorar el desconegut i les grans gestes esportives no té tant d’aventura, no et pensis. Si ho mires bé estaràs d’acord amb mi que les tries, et prepares i les afrontes sabent que tindran un final. Però la vida, ai la vida, no et deixa triar, no et dona treva i t’exigeix el millor de tu en tot moment.

Així que benvolgut lector més val que vagis pensant a buscar-te un refugi. De fet tots necessitem un refugi en algun moment de la vida. La vida és complicada i no podem estar sempre caminant. El camí és llarg, de vegades dur, de vegades bonic, però sempre llarg.

Només som humans i sovint necessitem un refugi per molts motius. Per començar perquè som vulnerables i necessitem reposar les ferides que ens han fet. La traïció, la decepció, la mentida i la frustració formen part de la vida. Ens fan mal i hem de tenir cura de les ferides emocionals que ens fan.

Tots tenim un límit i necessitem descansar per poder recuperar forces, perquè ho hem donat tot o perquè no podem més. No importa que caiguis, el que importa és que t’aixequis un cop més. Necessitem un refugi per poder descansar quan la vida es complica i quan, de vegades, ens la compliquen nosaltres solets amb les decisions que prenem i les que no prenem.

El nostre refugi pot ser un lloc, però també pot ser una persona que ens proporciona seguretat i pau. T’animo que si has pogut gaudir de l’abric d’una persona li enviïs un missatge donant-li les gràcies per donar-te el seu refugi i ajuda.

Jo tinc molts refugis. Alguns són físics com casa meva o la meva autocaravana, altres són persones i alguns són activitats com caminar, viatjar o escriure. Al meu refugi em regenero, penso i em recupero. Al meu refugi em faig més fort, guanyo confiança i recupero l’energia que necessito per tornar amb més il·lusió.

I tu? Ja tens un refugi? No? Doncs a buscar-lo. No ho oblidis, el teu refugi pot ser un lloc, una persona o una acció... No podem entendre l’acció sense el repòs, ni l’aventura de viure sense un refugi. Per cert, has pensat que podries ser el refugi d’una persona? Se t’acut quelcom més bonic a la vida?