No passa res

Hem d’anar amb molt de compte amb les culpes que carreguem. De vegades l’altra persona pot estar simulant el seu patiment per fer-nos sentir culpables i de vegades està patint, fins i tot molt, però la culpa del seu patiment no és nostra.

Comparteixo algunes de les culpes que he ajudat a gestionar en els darrers dies a diverses persones amb l’objectiu d’animar-te que visquis d’una manera més relaxada i lliure, sense carregar les culpes que intenten fer-te creure que has de carregar.

No passa res per allunyar-te de les persones que et fan mal. Algunes persones no s’adonen que t’estan fent mal i d’altres fingeixen que no se n’adonen. Però sigui quin sigui el cas, el meu millor consell és que els facis saber que t’estan fent mal, i si ho ignoren i segueixen fent-te mal, doncs t’has de protegir sabent que no passa res per posar-hi distància.

De vegades aquestes persones són molt properes, fins i tot de la família. Cadascú ha de fer el seu camí i no podem tolerar que ens facin mal emparats en l’excusa que som família. La família no hauria d’estar mai per damunt del respecte.

Mantenir el contacte amb una persona tòxica és molt perillós. T’aïllen del teu entorn i a poc a poc et van anul·lant. Saps quin és el seu mecanisme de control preferit? Doncs fer-te sentir culpable.

Tampoc passa res per no tenir-ho tot planificat. Algunes persones ens fan sentir malament si no ho tenim tot planificat, però la veritat és que no passa res per ser flexible i improvisar. Seria ideal que la teva parella fos tan planificada o tan poc planificada com tu, però si no és així no oblidis que no cal tenir els mateixos plans, però sí el mateix respecte.

No passa res per prendre’t un temps per a tu, per no fer res o per relaxar-te. No cal ser sempre productiu ni passar les prioritats de les altres persones per davant les teves. Tampoc passa res per fer coses que et fan sentir bé. Pots fer-te un bany amb sals, aprofitar que fa sol per anar a esquiar, sortir a dinar a fora o donar-te un caprici sense que pesi sobre teu el pes de la fosca i pesada culpa.

No passa res ni t’has de sentir culpable per demanar el que desitges. Has de tenir clar que tu pots demanar-ho i l’altra persona pot negar-se a fer-ho, però el que no pots fer és no arribar ni a demanar-ho. Algunes persones jugaran amb la culpa per anul·lar-te i et faran creure que això d’atrevir-te a fer una demanda o expressar el que vols és quelcom molt greu i intolerable.

Tampoc passa res per defensar els teus drets de manera assertiva. Compartim el dia amb altres persones i els seus objectius, però has de tenir clar que els seus objectius no han de ser més importants que els teus i que no et poden fer sentir culpable perquè estiguis defensant els teus objectius. Cadascú té dret a defensar els seus propis objectius i interessos des del respecte.

Com has pogut veure, sovint, massa sovint, la culpa és el mètode triat per controlar altres persones, per provocar inseguretat i per anul·lar-les. Hem de fer un pas i aprendre a viure sense culpa, sense por, sense recança. Que una persona et culpi del seu patiment –real o simulat– no implica que tingui raó.