Conviure amb una malaltia

Quan rebem la ingrata visita d’una malaltia no podem pretendre seguir amb la nostra vida com si no hagués passat res. Comencem per acceptar que durant un temps, potser per sempre, la nostra vida es veurà condicionada per la pèrdua de salut. Allò que sempre havíem fet no podrem seguir-ho fent. Les coses han canviat i hem d’adaptar la nostra vida a la nova situació.

Comencem per simplificar la vida. Durant un temps hem de poder focalitzar-nos en nosaltres, tenim l’obligació de tenir cura del nostre cos i de la nostra ment i per aconseguir-ho hem de simplificar la nostra vida. Repassa totes les teves rutines, casa teva i tot el que fas amb l’objectiu d’eliminar tot allò que et resti i mantenir tot allò que et sumi.

Centra’t en allò realment important, però no oblidis que ha de ser important per a tu. Com pots saber si quelcom és important o no? Doncs mira, és molt senzill, tanca els ulls i pensa què passaria si no ho tinguessis o si no ho poguessis fer. Si no passa res, de ben segur que no és tan important.

Revisa si el que fas té algun sentit. Potser va tenir-lo en algun moment. Potser et va ser de gran ajuda fa temps. Potser no té sentit per a tu però sí per a la teva parella. Tant se val. Ara per ara, tal com estàs de limitat o condicionat per la malaltia, només has de fer allò que té sentit per a tu.

Aprèn a viure a un ritme diferent. Ara tens un condicionant i no pots seguir fent el mateix que feies abans. Potser t’ho has de plantejar amb més temps, amb menys intensitat o amb una periodicitat més gran. Potser necessites ajuda, potser necessites espai o potser necessites baixar les revolucions. No passa res. No ho visquis amb culpa ni vergonya. Només tu saps el que estàs passant.

Adapta la teva vida a les noves prioritats. Potser no pots anar a la muntanya caminant, però sí amb un vehicle tot terreny. Potser no pots treballar com voldries, però sí dedicar-hi unes hores des de casa. Potser no pots tenir cura de la casa com voldries, però sí que pots simplificar les tasques i repartir-les. Potser has de redistribuir els armaris de casa, canviar la dinàmica de la compra o l’ordre i altres aspectes del dia a dia, però no deixis d’adaptar la teva vida a les noves limitacions. Ara, en aquesta nova vida, dins de les teves prioritats t’has de reservar espais per descansar i per tornar a agafar forces.

Enriqueix la vida amb experiències en la mesura de les teves possibilitats. Potser un pícnic, potser una xerrada virtual o una visita adaptada a un museu. Però anem molt més enllà: t’animo que dissenyis un pla d’enriquiment del teu dia a dia. És important que dediquis un temps a fer aquest pla i que el segueixis. Si no ho fas, sense adonar-te’n, anirà passant el temps i mai trobaràs el moment per poder donar-te aquest homenatge que tant et mereixes.

I, finalment, considera les teves necessitats. Sí, ja sé que les necessitats dels teus fill, de la teva família, del teu cap o de la teva parella són molt importants, però ha arribat el moment que consideris les teves necessitats sense sentir-te egoista. Potser cal adaptar la vida de les persones que t’envolten a la teva malaltia. No l’has triada, preferiries no tenir-la i no l’has de portar en soledat o amb culpa.