Por a ser un mateix

Tietes, padrins, mestres i altres figures d’autoritat ens diuen com hem de ser, què hem de fer, com hem de pensar i què hem de sentir. Ja de grans, quan un es creu lliure de tota influència i més capaç que mai, resulta que ens diuen com hem de vestir, quin rellotge hem de tenir i quin perfum hem de fer servir. “Si tens aquest cotxe la gent pensarà de tu que tal, si vas amb una furgoneta creuran que Pasqual, i ai com vagis en moto.”

Ens pressionen molt, ens pressionem molt i tanta pressió no es pot suportar. Si hem de fer tot el que ens diuen que hem de fer per ser acceptats no acabaríem mai. Et proposo que perdis aquesta por a ser tu mateix. Sí, ja sé que la portem molt a dins i que des de ben petits hem hagut d’anar complint unes expectatives, però això no vol dir que no puguis superar-la.

Mira, et donaré alguns consells. Comença per acceptar-te tal com ets, amb les teves virtuts i els teus defectes. Sempre es pot crèixer i millorar, sens dubte, però no t’obsessionis i no donis més pes als teus defectes que a les teves virtuts. Mira’t amb una mirada amable, de ben segur que no has fet res tan greu. A més a més, no sempre podem estar en perfecte estat de revista. De vegades no ens ve de gust seguir la dieta, pentinar-nos o veure els amics i no passa res.

Relaxa’t. Sigues tu. Si estàs massa pendent del que diran el teu nivell d’angoixa pujarà i acabaràs aïllant-te per no veure ningú.

Descobreix i connecta amb els teus talents. A mi sempre m’han dit que era massa sensible. M’he passat tota la meva infància i adolescència escoltant que no podia ser tan sensible. Doncs mira, de la meva sensibilitat he fet la meva professió i aquella vergonya que sentia en secret s’ha tornat orgull.

Pots rebre amb un somriure tothom que t’accepti tal com ets i de la mateixa manera et pots acomiadar amb un somriure d’aquelles persones que volen fer de tu algú que no ets. No cal que siguis amic de tothom. No cal que canviïs les teves prioritats per encaixar en un grup, ni que renunciïs a la teva personalitat o essència per ser acceptat. A mi, personalment, m’hauria encantat llegir això quan era més jove.

I finalment, i el més important, deixa de voler agradar, complaure o caure-li bé a tothom. Cadascú és com és i això no hauria de suposar cap problema. No cal que tinguem les mateixes idees, ni les mateixes prioritats, ni tan sols els mateixos valors, això sí, el que sí que hem de tenir és el mateix respecte.

De vegades traiem conclusions equivocades de les interaccions que tenim i acabem patint, preocupats, baixos d’autoestima o fins i tot acomplexats o deprimits. La major part de persones que he trobat així han deixat d’estar-ho quan han entès que estaven condicionant la seva vida per una opinió d’una persona, una opinió que no ha de ser un fet. Així que ja ho saps, no elevis a fet el que només és una opinió.