Crítica

Una de les millors virtuts que tenim és la nostra capacitat per pensar i per raonar. Dit això he de dir que sovint pensem coses que semblen raonables però que no són racionals. Però anem a pams. Tothom creu que pensa bé, de fet, acostumem a creure que pensem millor que la majoria de persones i això és un error de pensament, un biaix que condiciona les nostres accions i opinions.

I aquí rau gran part del problema: que confonem opinions amb fets i elevem a categoria de veritat absoluta el que tan sols és un punt de vista, una apreciació o una opinió més o menys ajustada i més o menys representativa de la realitat.

Fem molts errors de pensament, sí, fins i tot tu, que creus que ets molt racional. Però tot i els nostres errors tindríem que ser capaços de pensar per nosaltres mateixos, de manera autònoma, amb criteri propi, lliures de pressions externes d’altres persones.

Si a més a més dels nostres errors hem de cometre els errors d’altres persones, anem bé. Potser t’equivoques amb els teus pensaments, sí, però en tot cas si t’equivoques seran els teus errors.

Pensa que facis el que facis et criticaran i és aquesta por al què diran, a les mirades alienes i a les opinions d’altres persones, el que condiciona gran part de la nostra vida. Les mirades alienes no haurien de tenir més pes que les nostres, però no és així. Cadascú té els seus interessos i els seus fantasmes, el seu context i les seves prioritats, els seus valors i les seves misèries i si ja és prou complicat ser coherent amb un mateix, només falta que haguem d’anar fent cas al que diuen de nosaltres.

Jo, personalment, passo força de les crítiques, de fet passo del tot. Ignoro la crítica per molts motius i el primer de tots és perquè al final no és res més que la percepció subjectiva d’una persona mediatitzada per tots els seus fantasmes i dimonis i feta des d’un context molt diferent al meu.

Dit això, si et pot servir d’ajuda, hi ha algunes preguntes que t’ajudaran a posar en context aquesta crítica: En quin context es dona aquesta crítica? Qui la fa? I quina motivació hi ha darrere?

De fet, de tots els meus possibles crítics no hi ha ningú que sigui tan exigent i rigorós com jo. Faig molta autocrítica, tot i que jo prefereixo anomenar-ho metaanàlisi.

Bé, que em perdo. Tinc alguns consells per a tu. Fes metaanàlisi del que fas, no et creguis tot el que diuen de tu –ni d’altres persones–, aprèn a discriminar quan penses bé i quan no, impermeabilitza’t, ignora i passa de la crítica.

Perdem massa temps pensant en el què diran i perdem massa vida pel què diran. Perdem massa vida en dilemes morals propis i aliens. Per cert, porto diverses consultes de persones que no saben si vacunar-se o no. Abans de treure les destrals de guerra defensors d’una i altra postura, només voldria dir-vos que algunes persones tenen dubtes i que necessiten elaborar el seu pensament per poder prendre una decisió.

Només us diré dues coses: la primera és que tenir dubtes és normal i humà i la segona és que de vegades, el que donem per bo, no ho és i que no sempre podem creure el que pensem. Penseu que podem argumentar-ho tot, però no sempre podem confiar en els nostres arguments ja que la por, el desig o la comoditat –entre molts altres factors– poden estar condicionant les nostres decisions.