Actor o director

Fa una estona que llegeixo un correu d’una persona que fa una consulta. Diu que té una vida aparentment perfecta, una vida envejable per a la majoria de persones, una vida bonica i estructurada amb una família, una feina i unes amistats amb les quals trobar-se un cop a la setmana i fer un beure. La seva posició social, laboral i econòmica és còmoda. De vegades amb luxes, de vegades amb austeritat, però en tot cas una vida i una posició còmoda. El seu dia a dia és tranquil i predictible, sense grans sorpreses, sense grans drames. Però tot i aquesta estabilitat envejable quelcom no està funcionant. Aquesta vida de disseny té el problema, precisament, que és de disseny. Però qui ha fet aquest disseny? Doncs de vegades aquesta vida perfecta l’han dissenyat els pares i no hem gosat a portar-los la contrària. De vegades per por a perdre l’herència, de vegades per no fer patir uns mestres del xantatge emocional i de vegades perquè ens han fet submisos, acceptants, dependents o passius. De vegades aquesta vida perfecta és producte de la nostra parella, aquella que vam conèixer tan jove i que ens va anar modelat segons el seu criteri i prioritats. De vegades, però, no és ningú en concret sinó la pel·lícula que nosaltres solets ens hem muntat a partir de les nostres expectatives o del que creiem que està bé o malament.

Sovint, massa sovint, massa persones renuncien al paper de director de la seva pròpia pel·lícula, de la seva vida, a favor dels seus pares, de la seva parella, dels seus fills o de quelcom més imprecís com ara el que creuen que s’espera que facin socialment o el que estaria bé que fessin o fossin. Però a la vida hem de ser actors, guionistes i directors de la nostra existència, del nostre destí i del nostre dia a dia. De vegades creiem que és més còmode ser un simple actor i posar tota la responsabilitat en mans d’una altra persona, de vegades no tenim més eines, de vegades ens han condicionat i de vegades, simplement, no sabem que podem ser els directors de la nostra vida. Però si una cosa tinc clara és que has de cometre els teus errors i que has de dirigir la teva vida en funció de les teves prioritats i valors. No saps com començar? Doncs comença per analitzar quin sentit té el que fas, segueix per valorar si el que estàs fent t’està omplint, si els objectius són vigents o si ha arribat el moment de fixar-te’n de nous. Continua per prendre decisions, les teves decisions, no les que creus que convenen, o les que no molestaran ningú o les que no impliquen cap risc... No, pren les teves decisions. Mai és tard. La vida és un seguit d’etapes.

De vegades el que va tenir sentit ha deixat de tenir-ne, de vegades el que té sentit per a una persona no en té per a tu i de vegades, simplement, tan sols és que tens el dret d’explorar nous camins. Una vida perfecta és una vida viscuda i una vida viscuda és una vida experimentada, una vida en la qual tu ets el director, el guionista i l’actor principal. Fuig de vides en què ets un actor secundari que segueix un guió preestablert. Aventura’t a escriure el teu propi guió i a fer la teva pròpia pel·lícula. Potser aquest és tot el problema, que hem de ser una mica més espontanis, donar-nos una oportunitat i prendre el control de la nostra vida.