Honestedat situacional
TOTHOM MENTEIX. Acceptem-ho. No passa res. De la mateixa manera tots tolerem algunes mentides. De fet, el quid de la qüestió no és si mentim o no, sinó quan estem mentint i per què ho estem fent.
És cert que alguns menteixen més que d’altres, però, vaja, pràcticament tothom diu vàries mentides al dia. No t’escandalitzis si fins i tot el teu gos et menteix i s’amaga per fer segons què. Però, per què mentim? Doncs per poder viure i conviure. Compartir la vida amb altres persones és tan complicat que necessitem, sovint, mentir. De vegades mentim perquè no tenim prou habilitats socials, per manca d’assertivitat o perquè no sabem com dir que no. Quelcom tan simple com dir no sovint se’ns fa tota una muntanya. També mentim perquè no sabem gestionar determinades situacions, perquè el nostre interlocutor és intolerant o quan hem fet quelcom que no hauríem d’haver fet. Mira, en això hi ha una màxima: si no vols que ningú s’assabenti del que has fet el millor que pots fer és no fer-ho.
De vegades també mentim per feina tot intentant col·locar aquella assegurança que ens fa arribar a objectius però que el nostre client no necessita, o per tancar aquella operació que ens donarà una comissió amb la qual pagarem les vacances de tota la família. I finalment, sovint mentim per culpa d’una autoestima baixa que necessita l’admiració aliena o els likes dels nostres seguidors. De ben segur que encara trobaríem algun motiu més, però fins aquí els més habituals. Sabies una cosa? Estem programats per detectar la mentida, ara bé, sovint preferim tolerar-la o ignorar els senyals que ens fan sospitar, ja que acceptar que una persona ens està mentint suposaria acceptar un seguit de conseqüències que no sempre estem disposats a acceptar. D’això, Festinger en diu dissonància cognitiva.
No m’estendré en aquest tema però hi ha algunes màximes per veure quan ens estan mentint, com ara que quan quelcom és molt versemblant sol ser mentida o que el mentider acostuma a parlar més lent, tocar-se més la cara, fer servir distractors, repetir la mateixa versió sense variacions o fer microexpressions de culpa o de vergonya. Us recomano que mireu una sèrie que es diu Lie to me. Allà expliquen molt bé com detectar quan algú ens està mentint i si vols aprofundir més pots llegir Paul Eckman, un psicòleg expert en mentides que assessora científicament a la sèrie que t’he comentat.
Què hem de fer quan ens menteixen? Doncs mira, el que no hem de fer mai és dir que hem vist que ens estan mentint. Un mentider mai reconeixerà que està mentint així que pots estalviar-te un episodi incòmode. Jo et proposo que et preguntis per què t’està mentint, quin objectiu té i que reajustis les teves expectatives sobre la seva sinceritat. De fet, no es tracta de catalogar una persona com a mentidera o sincera, sinó que es tracta d’aprendre a veure quan una persona és sincera i quan no, i decidir quines mentides vols o pots tolerar i quines no. Per cert, dues coses més. La primera, no et menteixis gaire a tu mateix i, l’altra, no cal que sempre siguis sincer. Hi ha moments i temes en els quals hem de ser sincers sí o sí, però n’hi ha d’altres en els quals no cal ser completament sincers... D’això se’n diu honestedat situacional.