Moments

Una mà a la galta de la teva filla. Un moment que de vegades passa menystingut, un moment que moltes persones no poden gaudir. Un moment que enyorem quan els nostres fills ja no hi són. Un moment, un instant que ho és tot.

Una estona fent cua amb el cotxe a la carretera. Un moment que no és res. Un moment que es repeteix sovint a la nostra vida. Una suma de moments que ens prenen la vida. Un moment, però, que podríem aprofitar per omplir de vida.

Una posta de sol. La boira baixa entre les muntanyes. L’olor de la terra mullada. La brisa fresca a la cara. Un moment que no és res per a algunes persones, un moment que ho és tot per a d’altres. Deixar el cotxe i anar a la feina en bici. Passejar a la vora del riu, sentir la frescor de l’aigua que corre, deixar perdre la vista en un salt d’aigua.

La vida és una successió de moments. A alguns dels moments que vivim no els donem valor. Passem per les nostres boniques muntanyes sense fixar-nos en la seva majestuositat. Ens hi hem acostumat. Ni les veiem. Moments que no ens diuen res. Moments, però, que fan que milers de persones facin llargs viatges per veure i gaudir del que nosaltres donem per normal.

Moments que no són res. Anys compartits i gaudits que queden en el no-res després d’una separació. Donem més importància a un fet que a una vida. Oblidem ràpidament. Recordem massa. No sabem què oblidar ni què recordar, què atendre i què ignorar.

Un company de feina que ens ha dit que no fem bé la feina, una persona anònima que ens critica per les xarxes socials, un cunyat que et provoca al dinar de Nadal per poder discutir una estona. Moments que no són res. Moments als quals donem massa valor.

Quantes vegades hem volgut recuperar aquells moments que no vàrem valorar en el seu moment. Diuen que no som conscients del que tenim fins que ho perdem. L’exemple més clar és quan ens fem mal, sigui on sigui que t’has fet mal, prens consciència de l’ús que fas d’aquell dit que té una estella clavada, d’aquella butllofa que t’ha sortit al peu o aquell mal d’esquena segons la postura que tens.

Moltes persones volen canviar de vida després d’una pèrdua, d’un moment que no hauria de ser res, però que ho és tot. No esperem a perdre el que tenim per valorar-ho. No perdem el temps en allò que no mereix la nostra atenció.

No deixem passar aquells moments que ho són tot per moments que no són res. Perdem massa temps en moments que no mereixen un espai a la nostra vida, temps que no recuperarem mai.

Hi ha algun secret per poder aprendre a discriminar els moments que ho han de ser tot dels que no han de ser res? Doncs tenir unes prioritats ben definides, ser conscient del que tenim i donar valor a les coses petites. Només cal baixar una mica de revolucions, mirar als ulls a la gent, caminar a poc a poc, aixecar la mirada del telèfon, fer una trucada pendent, dedicar-nos una estona al dia, dedicar una estona a les persones que són importants, gaudir del dia a dia i de tot el que tenim.

Sovint, massa sovint, perseguint el que no tenim, no donem valor al que tenim. La vida és tan efímera, el temps passa tan ràpid i som tan fràgils que no hauríem de perdre el temps en aquells moments que no són res. La vida és massa curta per no viure-la d’una manera intensa.