Vacances pandèmiques

Fa massa temps que intentem dur una vida normal amb unes mesures sanitàries molt restrictives. Durant més d’un any la nostra vida s’ha vist condicionada, limitada i determinada per la pandèmia. El nostre dia a dia ha patit una profunda transformació. Allò que sempre fèiem i que donàvem com a molt normal ha esdevingut radicalment diferent. Anar a treballar ha suposat un canvi ja que en molts casos hem hagut de treballar des de casa, això si no havíem perdut la feina o estàvem patint un ERTO. Hem hagut d’incorporar la mascareta de manera omnipresent, portar sempre gel hidroalcohòlic i limitar les nostres interaccions socials. No podíem gaudir del lleure com sempre havíem fet i hem organitzat la nostra vida al voltant de la seguretat, ratllant la paranoia. Hem hagut de reinventar-nos les mostres d’afecte. Les abraçades amb els amics han quedat lluny, els dos petons que ens fèiem en trobar una persona coneguda eren impensables i ni tan sols ens podíem donar la mà. Hem fet l’esforç i ens hi hem adaptat, amb més o menys dificultats, amb més o menys renecs.

Però ara sembla que ens podem relaxar. Les mesures sanitàries han canviat i ens han donat més marge i això pot suposar el detonant d’un descontrol desfermat. Quan un ha passat gana, menja desesperadament, quan un s’ha empatxat, no vol menjar res i, de la mateixa manera, quan un ha estat molt limitat, es deixa anar de manera descontrolada. Entre ser inflexible i el descontrol hi ha un punt intermedi: el control. Tots els excessos són dolents i en matèria de salut, encara més. Podem gaudir de l’estiu molt millor que l’any passat, però hem de tenir present que encara estem en pandèmia. Podem i hem d’anar normalitzant la nostra vida, hem d’intentar recuperar aquella vida prèvia a la pandèmia però hem de tenir cura d’alguns aspectes, per la nostra seguretat i per la seguretat de tots, i incorporar algunes de les pràctiques que ens ajudaran a viure millor i més segurs. Pot passar que algunes persones passin de la por a la temeritat, però hem de pensar que entre la por i la temeritat hi ha la prudència. Encara estem exposats i mantenir algunes mínimes condicions de seguretat ens permetrà gaudir de l’estiu en comptes d’estar malalts. Però anem al que ens importa en l’àmbit psicològic.

Ens trobem davant d’un canvi d’hàbits, de nou. El primer canvi d’hàbits va ser amb la incorporació de les mesures sanitàries i el segon serà amb el relaxament de les mateixes mesures. Ens va costar adaptar-nos a la mascareta i és possible que ens costi deixar-la. Però també és possible que vulguem deixar-la en situacions en les quals seria més prudent portar-la. Bàsicament per un mateix, per protegir-se, però també per protegir les persones que tenim a prop. Sobta veure la poca gent que va pel carrer sense mascareta i és que ara, sense ella, mira que hem renegat, ens sentim insegurs, com si ens faltés quelcom, com nus. Tot hàbit requereix un temps per ser adquirit i per ser abandonat. Dona’t un temps de transició, acostuma’t a conviure amb una mica d’inseguretat. La vida és una suma de valor, d’inseguretat i d’aventura. Explora aquesta nova normalitat que ara encetem sense oblidar que has de ser un explorador, però que el millor explorador és l’explorador viu. Gaudeix de l’estiu sense por però amb prudència.