Sexe tòxic

Eren uns deu o dotze nois i noies d’uns setze o disset anys, eren molt joves. Entre ells parlaven de la dominància d’algunes de les seves parelles i ho feien amb orgull. Una d’elles se sentia protegida per la parella dominant. Un noi deia que allò era el més normal del món. Un altre deia que els seus pares han estat junts tota la vida i que tan dolent no deu ser.

Han arribat al sexe. “De vegades no tinc ganes, però si no ho faig [la meva parella] s’enfada molt i es posa violent.” “Ostres, a mi em passa el mateix. Una vegada ell volia arribar al final i jo no i quan ho vaig voler parar es va posar molt violent. Em va donar una bufa. A veure, no va ser forta, però tenia raó, no puc escalfar-lo per després deixar-lo a mitges.”

El tema es posava interessant per a un psicòleg tafaner. Tenim una educació sexual i afectiva pèssima. Els exemples que tenim són, com a mínim, qüestionables ja que promouen el sexe tòxic. Persones dominants, sàdiques, maltractadores o amb tendència a abusar i a manipular han vist com les seves pràctiques s’han legitimat i tolerat amb llibres, sèries i pel·lícules.

Una persona dominant i sàdica sempre sabrà trobar una persona amb baixa autoestima i insegura a la qual dominar, utilitzar i manipular. El modus operandi sempre és el mateix. Es busca una persona insegura, inexperta i desesperada per trobar una parella a qualsevol preu. Un cop la persona dominant té un súbdit, passa a despersonalitzar-lo, a ignorar les seves necessitats i a situar-lo per sota. De vegades es fa servir la posició social, l’econòmica o l’edat, però sovint també es fa servir la violència, la intel·ligència o l’experiència. La persona dominant demana obediència i de tant en tant et dona un premi amb molt bon gust, precisament per la seva escassetat, com aquell pastís tan bo que només porta la padrina un cop l’any.

El maltractador o maltractadora ho té clar, es tracta d’escanyar i pressionar i quan sembla que la corda s’hagi de trencar tot el que s’ha de fer és donar-ne una mica. He de dir que en parella i en matèria de sexe tot s’hi val sempre que les regles del joc siguin les mateixes per a tots dos i que siguin triades lliurament i sense cap coacció. Aquí hi ha la clau, en la paraula coacció.

La coacció pot ser evident o subtil, en forma de victimisme o d’amenaça, però quan un fa allò que no vol fer perquè l’altra persona no s’enfadi o no es molesti, em sap greu, però es diu coacció. Es tracta que tots ens ho passem bé des del respecte. Es tracta que el plaer sigui compartit, de coordinar les expectatives i les prioritats. No importa si vius el sexe com un simple exercici físic, com una pràctica social o com un acte d’amor, però no oblidis que no necessites patir, dominar ni ser dominat per gaudir i per fer gaudir la teva parella.

Enamora’t. Enamora’t bojament. Però amb criteri. No a qualsevol preu. No de qualsevol. No tot s’hi val. Si et sents lligat revisa el concepte que tens de l’amor. Analitza la relació de parella. El sexe que gaudeixes o pateixes. Analitza si t’agrada, si pots reconduir-la o estàs en una via sense retorn; però sigui quin sigui el cas no deixis de tractar-la amb respecte, no l’enganyis, no la utilitzis, no la maltractis, no siguis una parella tòxica. No segueixis amb una parella tòxica.