També durant les vacances

Un dels detonadors més habituals per desencadenar una situació de violència és la frustració. Quan el nivell de frustració és molt elevat anem acumulant tensió que pot acabar provocant una situació de violència desfermada. Calen dos ingredients més, però per entendre el primer d’ells hem de parlar d’una emoció bàsica: la ira. La ira és una emoció que necessitem per seguir vius. Hi ha dos tipus d’ira, la positiva, que genera molta energia i que ens permet fer esforços extraordinaris. És com una mena de ràbia però sense ningú a qui ser dirigida, una ràbia impersonal, una ràbia que desplega una potència increïble. Sovint ho treballo amb els meus esportistes, que sentin aquesta ràbia al portilló de sortida, abans del partit o al final decisiu d’aquella cursa. Ràbia, una ràbia que fa que siguis capaç de donar-te un punt extra. Tinc una clau per despertar aquesta ràbia als meus esportistes: la mirada felina. Quan els demano la mirada felina estem despertant la bèstia.

Necessitem aquesta ràbia en molts moments de la nostra vida. És una ràbia no violenta, és la ràbia del vent fort però no huracanat, una energia desmesurada però enfocada, una energia molt ferma però que no ha perdut el control. Com que no puc ser escriptor? Com que no puc fer cim? Com que m’heu acomiadat? Com que no serveixo per estudiar? La ràbia m’ha ajudat a escriure sis llibres traduïts a més de 25 idiomes, a fer cims, guanyar partits i curses, muntar la meva pròpia consultoria i centre de benestar fa més de vint anys o seguir estudiant fins arribar a ser un referent en resiliència i psicologia arreu del món. Però aquesta ira també pot ser negativa, molt negativa. De vegades aquesta ira la dirigim cap a una persona, sigui qui ha provocat la situació que ens ha fet sentir ira o no.

Podem sentir ira vers una persona però que no passi del nostre cosmos més íntim. Serà una ira que ens anirà consumint a poc a poc, que ens farà embogir, que ens farà més ressentits i que ens enfocarà en negatiu deixant-nos atrapats en una de les emocions secundàries més dolentes que podem patir: l’odi. Però és possible que aquesta ira es desfermi i exploti fora de control en forma de violència i això es pot donar en persones d’un tarannà violent. És possible que una persona violenta no perdi mai el seu nivell d’autocontrol. És possible que una persona violenta descarregui la seva tensió fent esport, corrent amb el cotxe o fumant i no passi d’aquí, però també és possible que una persona violenta no tingui prou autocontrol i vagi actuant de manera violenta. Amb la violència sempre hi ha una escalada fins arribar a la tempesta perfecta, on es perd el control totalment, i sovint les conseqüències d’un episodi de violència són irreversibles. Durant l’estiu, per a moltes persones, la frustració és molt gran, així que els episodis de violència es disparen. Que perdi un partit el teu equip preferit, que faci massa calor o que no hagis pogut dormir bé pot provocar que es desfermi un episodi de violència.

La violència no fa vacances i de persones violentes n’hi ha de totes les condicions i nivells socials, culturals i econòmics. Hi ha un estudi molt impactant que ha identificat que quan perd la selecció britànica de futbol els episodis de violència domèstica augmenten gairebé un 40 per cent. La suma de frustració, més pèrdua del control social, més tarannà violent ens dona com a resultat una agressió. Estiguem atents. No abaixem la guàrdia. Protegim les víctimes. La violència no fa vacances.