Problema o oportunitat

Va caure un llamp i se’n va anar la llum durant uns minuts. Era la típica tempesta d’estiu. En un tres i no res ja tornava a estar tot en ordre. Va ser una tempesta curta. Però “oh, wait!” El senyal de wifi es va perdre. El router s’havia espatllat. Tothom se’n va adonar. Els nens van sortir de la seva habitació. “Mama, no hi ha internet!” El pare va sortir del despatx, el robot de cuina es va desconnectar, l’Alexa ens ho va dir i la televisió va deixar de funcionar. “Ostres, què farem ara?” Era un problema o era una oportunitat? Era tard. Ja feia estona que conduïen per l’illa amb la seva autocaravana. Volien anar a dormir a un pàrquing a prop d’una cala molt bonica. Havien d’arribar ben entrat el vespre, era l’única manera de trobar un lloc on aparcar la Mobi Dick, el nom amb què van batejar la seva caseta amb rodes. “Mira, és allà.” Hi havia lloc. Van aparcar i van fer el sopar. Havent sopat, se’n va anar cadascú al seu llit però... “Oh, wait!” “Papa, tu tens cobertura?” “No.” “Jo tampoc.” Ningú tenia cobertura. Era un problema o era una oportunitat?

Van estar caminant tot el dia. La travessa va ser molt bonica. Crestes, carenes, valls florides i un parell de llacs. En Jaume havia triat molt bé l’itinerari de la sortida. Ara estaven buscant una petita vall on plantar les tendes. Molt a prop tenien un torrent d’aigua amb una tolla molt maca per banyar-se. Tothom estava molt cansat. Per fi la van trobar. Van muntar les tendes de campanya, van estirar els sacs i van fer el sopar. Però “oh, wait!” “Ostres, no tenim cobertura!” “Què dius ara?” “Deu ser l’únic punt de tot Andorra on no hi ha cobertura!” “Jo necessito enviar un missatge.” Cap telèfon tenia cobertura. Era un problema o una oportunitat?

“Demà portaré el router a reparar, però què us sembla si fem una tarda de jocs de taula?” “Súper.” “Som-hi!” “Faré crispetes.” “Sí! Crispetes! Que en són, de bones!” Ja feia temps que no jugaven tots junts. Un no n’és conscient però a poc a poc van canviant les rutines de casa. Sense adonar-nos-en, cadascú, després de dinar, es tancava a l’habitació i s’aïllava de la família per connectar-se al món.

“Mirem la guia de l’illa per planificar els dies que ens queden.” “Podríem fer un dibuix del que hem fet fins ara.” “Quina bona idea, podem fer un diari del viatge però amb dibuixos.” Al voltant de la taula central de Mobi Dick es va reunir la família amb una guia, colors i una llibreta de viatge tot fent memòria del que ja havien vist i pensant el que volien veure.

“Apa, jo volia pujar les fotos que ens ha fet en Martí al llac.” “Jo volia mirar si hi havia alguna cosa urgent de la feina.” Mireu, sabeu què us dic, doncs que això és una oportunitat perquè ens expliquem batalletes i aventures. “Sabeu què? Doncs que trauré l’ampolleta de ratafia que vaig comprar de record i la compartirem.” “Què dius ara!”. “Va, que farem una sobretaula a la fresca!”

De vegades, un problema o un imprevist, en realitat, el que ens permet és donar l’entrada a una oportunitat. Hem canviat les nostres rutines gràcies o per culpa de la tecnologia. La tecnologia ha canviat la nostra manera de viure, de gaudir, de treballar i d’entretenir-nos. La tecnologia ens permet connectar amb qualsevol part del món, però sovint ens desconnecta dels que tenim més a prop.

Potser podríem tenir programats moments de desconnexió amb el món per connectar amb la vida. Potser hem de fer un esforç per recuperar algunes d’aquelles velles rutines que tant bé ens feien. Potser ja podem desempatxar-nos una mica de tanta connexió digital per tornar a recuperar les connexions analògiques, les reals, les que ens permeten crear vincles, enfortir-los i gaudir-ne. Potser podem fer la prova ara que estem de vacances.