Dubtes

Ets de platja o de muntanya? Ets d’estiu o d’hivern? Ets pro vacunes o antivacunes? Doncs, mira, voldria compartir l’experiència que vaig tenir tot fent un sopar a la fresca. Al voltant de la taula hi havia perfils molt diferents. Alguns d’ells tenien professions de caire científic i d’altres, no. Hi havia gent amb estudis i gent sense estudis. Podríem dir que la mostra era prou representativa perquè fins i tot hi havia un ampli rang d’edat d’entre els onze i els seixanta anys.

I va ser molt bonic. Vàrem parlar de moltes coses, però sempre en un to distès. Com no, va sortir EL TEMA, així, en majúscules: la vacuna de la Covid. Podríem dir que al voltant d’aquella taula teníem tres perfils ben clars. Els pro vacuna de la Covid, els antivacuna de la Covid –que no de totes– i els que tenien dubtes raonables que volien anar resolent. Podem tenir dubtes i és bonic poder parlar-ne. Amb una perspectiva oberta, sense voler imposar un punt de vista. Escoltant respectuosament les altres opinions. Sent receptiu per destriar el gra de la palla. Creixent a poc a poc. Madurant una idea. Però per poder tenir dubtes i expressar-los en públic cal que es donin algunes condicions. La primera és que et sentis respectat i escoltat i que, per tant, puguis expressar el teu dubte i el puguis compartir amb la resta de les persones que estan amb tu.

També cal que els teus contertulians siguin persones obertes i receptives i, tanmateix, que tinguin la voluntat de debatre, no de convèncer, sinó de debatre. Hi ha una diferència clara entre debatre i convèncer. Quan debats no hi ha intencionalitat de domini. El debat està guiat per la curiositat, per la voluntat d’agafar un tema i estudiar-lo. El debat no és res més que poder compartir diferents punts de vista i diferents opinions sobre un tema amb la intenció de poder millorar el coneixement i poder guanyar més perspectiva. Cal molta maduresa per poder debatre ja que sovint el que passa és que ens sentim amenaçats i intentem defensar la nostra opinió, no escoltem altres punts de vista i, a més a més, acabem intentant que tothom pensi com nosaltres ja que creiem que pensem millor que la resta de la gent. Aquella nit a la fresca va quadrar tot. El debat va ser molt bonic. Algunes persones eren fermes defensores de les vacunes i tenien més o menys arguments. Algunes eren fermes detractores de les vacunes, amb més o menys arguments i, com no, algunes tenien dubtes raonables sobre les vacunes i, com sol passar, tenien més preguntes que arguments. El coneixement sempre va associat a la curiositat. Sempre dic que hi ha dos tipus d’actituds. Podem ser experts o exploradors. Tenir l’actitud d’un expert, quan debatem, no ens ajuda gaire, ja que acostumem a formar-nos un opinió d’un tema i ens tanquem de banda fent anàlisis parcials, donant pes a allò que confirma les nostres hipòtesis i negant i traient valor a allò que les rebat.

En canvi, un explorador és conscient que no sap gaire de què va el tema i aquesta consciència i humilitat l’empeny a buscar coneixement, informació, a analitzar el que veu sense necessitat de fer-ho quadrar amb els seus dogmes, pors o interessos. En definitiva, a explorar. Com a explorador que soc d’aquella vetllada em vaig quedar amb dues conclusions. La primera és que m’encanta veure com debat la gent i que encara ens queda molt per debatre ens moltes àrees. La segona és que no cal que tots tinguem les mateixes idees, però sí el mateix respecte.