La intuïció mai falla?

La Maria va deixar el Marc ara fa dos anys. Va ser una experiència molt traumàtica. En Marc creia que l’amor era per sempre. La Maria sempre li ho va deixar clar: eren amics que s’estaven coneixent i gaudint del procés. Ella no volia compromís. Ell ho va acceptar pensant que ja canviaria d’opinió. El temps va passar i la Maria no va canviar d’opinió. Ho van deixar. En Marc va concloure que no es podia refiar de les noies. Bé, de totes no, només d’aquelles que el seu instint li deia.

Na Clara feia estona que es mirava la fulla de preinscripció de la universitat. No sabia què triar. Tenia clar que havia d’estudiar una carrera tècnica. A casa sempre li han dit, com un mantra, que tot el que no sigui una enginyeria és passar pena i gana. El seu instint li diu que el millor que pot fer és estudiar telecomunicacions. Marca la casella amb decisió mentre pensa que quan es jubili ja escriurà aquella novel·la que té a mitges. Mira els diplomes de tots els jocs florals que ha guanyat i que té penjats a la paret. Se’ls portarà al pis d’estudiants.

En Cèsar està baixant a la platja amb el cotxe. Té pressa, ha estat molt temps aturat a la cua de la frontera. A més a més, sembla que tots els camions s’han posat d’acord per fer la mateixa ruta que en Cèsar. Decideix fer un avançament. Té poc espai però té la intuïció que té temps de passar. Hi ha un revolt que no li permet tenir visibilitat. El seu instint li diu que no vindrà ningú, en aquestes hores la gent vol marxar d’Andorra no anar-hi. Del revolt surt una furgoneta, tot va passar molt ràpid. Confiem massa en la nostra intuïció? Sí. Sens dubte.

En Marc va extreure un aprenentatge d’una situació en la qual va patir molt, però aquest aprenentatge no és bo. En tot cas ell va tenir unes expectatives irreals i el millor que podria haver après era a tenir expectatives més ajustades, no a evitar noies que li recordessin la Maria. La seva intuïció tan sols es limita a aplicar el que va aprendre. Na Clara té un pensament encotillat que ha escoltat a casa. El marit de la seva tieta té una gran casa, un gran cotxe i una vida molt desfogada. És telecos. El que no sap és que els seus pares li donen diners cada mes. El que tampoc sap és que ella té talent per escriure. La seva intuïció es limita a posar sobre la taula el que ella ha après. En Cèsar ha provocat un accident greu. La seva intuïció tan sols estava actuant en sintonia amb les instruccions que el seu cervell li estava donant: ves ràpid per arribar abans. No. No podem confiar en la nostra intuïció. La nostra intuïció no és res més que un tipus de pensament molt ràpid que no passa pel nucli piramidal, l’estructura encarregada de donar consciència als nostres pensaments. Si has après que dos més dos són cinc, què esperes que digui la teva intuïció quan la necessitis? Doncs que dos més dos són cinc. Intueixes segons el que has après. Ja em sap greu, però el tema és molt senzill. A més a més, no oblidis que en darrera instància és el teu pensament qui interpreta aquesta intuïció que has tingut. No sempre pensem bé. De vegades tenim errors de contingut amb aprenentatges erronis i associacions equivocades. De vegades fem errors de processament i la intuïció ens dirà coses diferents si estem serens o si ens bevem una ampolla de tequila. I com no, entre d’altres errors, també fem errors de gestió i el nostre estat emocional, la nostra inseguretat, por, desig o estat físic, farà que tinguem i/o interpretem les intuïcions de manera tendenciosa.