Inseguretat situacional

Potser tot va començar amb unes palpitacions cada cop més fortes que no et deixaven concentrar. Potser el primer símptoma va ser la sensació de manca d’aire i d’ofec que et va empènyer a sortir d’escena. Potser va ser tremolor, potser et vas posar vermell com un tomàquet o potser vas creure que tothom es riuria de tu. De vegades el cos ens dona males sensacions. Els nostres sentits sempre estan analitzant tot el que passa al nostre voltant i li ho comuniquen al cervell, que valorarà si suposa una amenaça per a nosaltres o no, i això ho fa analitzant molt ràpidament si som competents per poder fer front a aquesta amenaça detectada o no.

Si el nostre cervell valora que això que ha percebut pot suposar una amenaça per a la qual no estem preparats per fer-hi front, decidirà activar una àmplia resposta somàtica per mobilitzar-nos cap a la fugida i l’autoprotecció. Si t’ho mires bé, és un procés magnífic que ens protegeix i així ha de ser, però hi ha un petit problema. De vegades el nostre cervell veu amenaces on no n’hi ha, de vegades creu que no podrem fer front a determinada situació quan en realitat estem ben preparats i de vegades creu que l’amenaça és més perillosa del que realment és. Aquesta valoració que fa el nostre cervell està molt mediatitzada pels nostres aprenentatges. De vegades ens fan creure o bé hem après que no estem preparats o que algunes coses són més amenaçadores del que ho són en realitat. Sempre hi ha una primera vegada, sempre hi ha situacions que ens generen una mica d’angoixa: una primera xerrada en públic, una cita amb una persona que ens agrada o una reunió amb un client exigent ens poden fer saltar totes les alarmes, però precisament és en aquestes situacions quan no ens podem permetre tenir por ja que és en aquests moments quan hem de mostrar tot el nostre potencial.

Normalment sentim aquesta inseguretat situacional davant de situacions noves o desconegudes però també quan ens trobem davant d’una situació similar a una experiència de la qual guardem un record traumàtic o bé quan preveiem que podem patir una mala experiència. Què podem fer per gestionar aquesta inseguretat situacional? Doncs moltes coses. Quan ens trobem davant d’una situació nova podem començar buscant informació i així poder familiaritzar-nos i rebaixar el nivell d’angoixa i d’inseguretat. Quan es tracti d’una situació en què ens exposem públicament el millor que podem fer és una bona preparació anticipant possibles preguntes i contratemps per poder preparar des de la calma la millor resposta possible. I quan es tracta d’una persona que ens fa sentir insegurs el millor que podem fer és posar en context la situació. És una persona, només una persona, com tu i com milions de persones al món. Finalment, una cosa més, treballa, estudia i aprèn amb l’objectiu de ser més competent. De fet, si busques al llarg de la teva experiència vital estic ben segur que pots trobar habilitats i competències que t’ajudaran a adaptar-te a una situació nova. Tens més recursos dels que creus. Connecta amb ells per sentir-te segur.