Predestinats

En Carles és un nen que va néixer en un barri de l’extraradi d’una ciutat de l’extraradi d’una zona metropolitana. Els pares eren violents, l’ambient al barri era hostil i havia patit en primera persona la violència. Amb molt esforç va estudiar. Va compaginar els estudis amb diverses feines fins que va poder sortir del barri i formar una família. Té una vida completament normalitzada, amb una família normalitzada i en un entorn amable.

La Maria va ser víctima d’abusos sexuals per part d’una persona propera a la família. La mare ho va detectar molt ràpidament i ho va tallar de soca-rel. No va ser fàcil, va implicar una separació, marxar a viure a una altra ciutat i començar de nou. La Maria, actualment, és a punt d’acabar els estudis universitaris. Està fent un programa d’intercanvi a l’estranger i està coneixent un noi. La Maria és una jove intel·ligent, equilibrada i molt àvida de coneixements. Part del temps lliure el dedica a col·laborar amb una associació de víctimes d’abús sexual infantil elaborant materials didàctics. Només he comentat dos casos de persones que estaven destinades al patiment però en podria parlar de molts més. Afortunadament som molt plàstics i el nostre passat no ens ha de condicionar la resta de la vida. Estem d’acord que el nostre passat és una influència de la qual no podem fugir, però no ha de ser cap condicionant.

Però, què fa que una persona visqui carregant un passat que no la deixa avançar i que altres persones siguin capaces de deixar enrere les pitjors experiències vitals que puguem imaginar? Doncs no ho tenim clar del tot. Per una banda, hi ha una disposició genètica. Hi ha persones que poden haver heretat una predisposició a l’acció o a la melancolia, un esperit explorador o un perfil més conservador, una actitut optimista o una negativa. Però aquesta dotació genètica no ho explica tot. Sabem que tenir a disposició models alternatius ens ajuda a sortir del pou i a imaginar-nos en noves realitats. Aquests models alternatius poden ser descoberts quan hem anat a la casa d’un company d’escola, els podem haver descobert tot llegint un llibre o mirant una pel·lícula.

Però també és cert que per a algunes persones aquests models de vida diferents a la vida que tenen resulten inspiradors i els mobilitzen i animen a imitar-los; però altres persones quan veuen aquests models no se senten competents per imaginar-se en aquella vida més plena. Anem a parar doncs a l’autoestima i al sentit de competència. Una autoestima sòlida ens impulsa a l’acció mentre que la baixa autoestima ens paralitza i ens fa sentir incompetents i incapaços. Us puc ben assegurar que el Carles, el primer cas que comparteixo, no tenia una bona autoestima. Mare, pare, germans, tiets i cosins s’entestaven a tirar-li l’autoestima per terra; però tenia un motivador més fort que tot això: sortir d’aquell entorn terrible. Parlem de determinació, doncs? O parlem de desesperació? Doncs tampoc ho sabem, però el cert és que el que sí que sabem és que hi ha moltes vides possibles i que hem de millorar per tenir una vida plena, segura i en què ens valorin. Som molt més que el nostre passat. No ho dubtis.