Salut mental a la feina
Quan vaig començar a treballar com a consultor a l'empresa tenia molt clar que la feina era una gran font de malestar, de manca de salut mental i fins i tot de patologies greus
Hem de relacionar-nos amb persones que potser no voldríem veure ni a mil quilòmetres de distància
Darrere d’aquest focus de trastorns psicològics que podem ubicar a la feina hi ha diferents causes. Anem a pams. La primera és que hem de conviure moltes hores al dia, cada dia, amb persones que no triem. A la feina, com amb els veïns, hem de conviure i relacionar-nos amb persones que potser no voldríem veure ni a mil quilòmetres de distància i això es fa molt dur i complicat.
El nostre dia, la nostra salut i el nostre humor depèn, en part, de les persones amb les quals ens relacionem. Si hem de treballar plegats amb gent que no és respectuosa, que abusa de la seva posició, que fa atacs personals o, simplement, que està deprimida o angoixada anar a la feina pot esdevenir una tortura. Sí, has llegit bé, la depressió es contagia, tenir un cap amb un trastorn d’angoixa és una experiència molt complicada i tenir un company de feina narcisista o amb un perfil psicopàtic pot acabar amb la teva salut mental.
A més a més, a la feina hi ha més tensió de la que toca. Tenim recursos limitats, de vegades hem de marcar límits, lluitar per uns objectius o intentar liderar un equip sense tenir les competències necessàries. Sovint anar a treballar suposa una competició entre les persones de la mateixa empresa i això és terrible, genera molta tensió i molta angoixa.
L’impacte de perdre la feina és molt elevat i això, de nou, genera molta angoixa, tensió, estrès i tot allò que ens pot fer emmalaltir. No ens podem permetre errors, els nostres caps ens poden amenaçar de perdre la feina i tots sabem que en els temps que corren qui té una feina té un tresor. Apa, més angoixa. En aquest explosiu còctel per la salut mental a la feina hem d’afegir la pressió de clients, proveïdors, objectius, el mercat, resultats i un llarg etcètera d’elements que condicionen el nostre dia a dia i benestar.
Seguim. A ningú li agrada no tenir control del seu temps. Neva i no pots anar a esquiar, fa bo i no pots anar a la platja, estàs cansat i no pots quedar-te al llit i aprofitar per treballar més tard, ets de matins però no t’hi pots posar fins a les nou, ets una au nocturna però t’has de posar a treballar a les vuit, vols desconnectar a casa i t’entren mil e-mails i trucades, voldries veure una sèrie estirat tranquil·lament al sofà de casa i has de repassar la presentació de demà... No tenir control del temps suposa una frustració contínua que no sempre podem gestionar.
A més a més, és possible que aquesta feina que estem fent no ens ompli o que ni tan sols ens agradi o fins i tot que ens resulti aversiva. Anticipar el que et ve a sobre fa que diumenge a la tarda ja estiguis patint. Les hores a la feina es fan eternes, tornem a casa i només tenim ganes de desconnectar, arribem a la feina i tot són problemes i fem una pausa per dinar i ni tan sols podem desconnectar.
Ja fa molts anys que intento ajudar a fer que la gent tingui millor salut emocional a la feina i això el que en realitat vol dir és que fa molts anys que algunes empreses es preocupen per la salut mental dels seus treballadors. Cal fer un salt qualitatiu, posar-hi el turbo i ser ben clars. El tipus de feina que fem, la intensitat amb la qual la fem o les persones amb les quals la fem pot provocar-nos greus trastorns psicològics. Ara, més que mai, cal fer una prevenció activa a la feina i vetllar per la salut mental dels nostres treballadors.