El cunyat

Quin empatx de festes que tenim! Bé, potser l’empatx no és de festes, sinó de torrons, canelons i cunyats asseguts a taula llançant grans discursos en sobretaules interminables. Però t’has aturat a pensar que potser tu has empatxat el teu cunyat amb les teus discursos? Sí, tu també ets un cunyat. Ja sé que et costa de creure i que és més fàcil veure la palla en l’ull aliè que la biga en el propi, i que cap geperut es veu el seu gep, però tu ets igual de cunyat que el teu cunyat, aquell de qui tant et queixes.

Però, quina és la definició de cunyat? Doncs la d’algú que ha decidit compartir la vida amb el teu germà o germana. És possible que comparteixis moltes coses amb els teus germans, de fet heu crescut junts. També és possible que no comparteixis gaires coses amb els teus germans i germanes. Sabeu aquella frase que acostumen a dir els pares? “Però si jo els he criat igual.” Doncs no, em sap greu però des d’un punt de vista psicològic i evolutiu no la puc acceptar ja que el context de criança ha estat diferent, segur. Amb el primer fill només hi ha un nen que té tota l’atenció, quan en tens dos, ja has de dividir-la. A més a més, els pares poden canviar, una feina diferent més exigent, una malaltia o una mala època com a parella poden imprimir uns matisos que facin que l’educació d’un fill no tingui res a veure amb la del seu germà o la seva germana.

Però, tornem al tema que ens ocupa: els cunyats. Què passa amb els cunyats? Doncs passa que de cop i volta una persona completament estranya a la família s’incorpora a aquest nucli ple de complicitats, intimitats, jocs i rancors. Sí, també rancors, enveges, amargors i ressentiments. I aquest cunyat intenta formar part de la família sense ser-ho, amb més o menys gràcia. Cunyats del món, sempre serem cunyats, que ho tinguem clar. Assumim el nostre paper de cunyat i desenvolupem-lo amb dignitat i orgull.

Què més passa amb els cunyats? Doncs que poden tenir valors i prioritats molt diferents a les nostres. De fet no hem d’oblidar que el teu cunyat està amb la teva germana perquè una nit de copes, mig borratxos, van decidir que podrien compartir la vida plegats.

I, és clar, quan hem de seure per Nadal bé que hem de parlar d’alguna cosa. Potser tu ets vegà i el teu cunyat menja més carn que un lleó, potser tu ets animalista i el teu cunyat un enamorat de la tauromàquia, potser tu ets liberal i el teu cunyat conservador, potser tu estàs ben educat i el teu cunyat és misogin i masclista, potser tu ets pro vacuna covid i ell antivacuna covid.

De ben segur que l’has mirat una mica per sobre de l’espatlla quan ha fet algun dels seus discursos. Molt possiblement sentiràs certa superioritat moral mentre penses que tu no ets així i que com pot estar dient aquestes barbaritats. Però, saps una cosa? Doncs que el teu cunyat està pensant exactament el mateix de tu mentre xerres. I és que per compartir taula per Nadal no cal tenir els mateixos valors, ni les mateixes idees, tan sols cal tenir el mateix nivell de respecte i d’educació. Tots ens creiem en possessió de la veritat absoluta i, a més a més, tenim un biaix de pensament molt freqüent: la majoria de la gent creu que pensa millor que la majoria de la gent.

Què més et puc dir... Doncs que tinguem una convivència entre cunyats en pau que total, per molt que discutim, no canviarem el punt de vista del nostre cunyat ni ell farà canviar el nostre.