Les passions

Faig un cafè ràpid, que ara he quedat amb el meu gestor. Diu que té un nou producte financer que l’està oferint de manera molt discreta als seus millors clients. No et puc dir gran cosa més; he de ser discret. Escoltat tot fent un cafè al matí. Bé, fa dies, ara ja no prenc cafè. Sap greu, em perdo la meva dosi diària de pura tafaneria a la meva cafeteria preferida, una de La Massana que fa uns croissants de xocolata èpics.

Diu el del banc que ara puc tornar a tenir un sou fins que em mori, que ells se’n faran càrrec. Només he de signar l’operació i ja està. Que no, que la casa no té res a veure, ells només se la quedaran quan jo em mori. Escoltant un padrí tot esperant que la meva filla sortís d’una extraescolar. Això sí que ho segueixo mantenint.

He invertit en criptomonedes, és una inversió segura. Diu el meu amic que coneix una persona que té un amic que ha multiplicat per dos mil la seva inversió. Dos mil euros per cada euro invertit. Encara no els pot tocar però ara és ric. Escoltat tot fent cua a una botiga. Estic pensant que soc molt tafaner. De fet, és la meva dosi de realitat diària. M’encanta observar i escoltar. He de confessar que de vegades abaixo el volum dels auriculars per poder escoltar millor les converses alienes. No us aneu a pensar, però, que faig espionatge. Escolteu, que aquestes converses es mantenen a viva veu en llocs públics sense cap mena de pudor o de reserva.

Sí, serveixen per vendre patates o productes d’inversió. Les passions humanes són les que fan que visquin marques de luxe, cotxes d’alta gamma o productes exclusius. No és que tot usuari d’un vehicle de més de 300 cavalls tingui un problema d’autoestima o de reconeixement, també n’hi ha que gaudeixen d’una bona conducció o que saben apreciar el que suposa una peça d’enginyeria mecànica que resol infinites complicacions -sigui en un vehicle o en un rellotge- o fins i tot hi ha qui té un gust estètic exquisit i gaudeix cada cop que mira determinada peça de roba. Clar que sí.

També hi ha els regals... De fet, justament això són els regals: coses que mai et compraries però que et fan molta il·lusió. De vegades traiem conclusions precipitades quan veiem un rellotge de luxe al canell d’una persona, potser tan sols és un regal d’amor o de compensació. Tinc un amic que diu que sempre que veu una bossa de mà d’una coneguda marca francesa o un rellotge suís no pot evitar pensar en què haurà fet la seva parella per haver-la de compensar amb un regal tan car.

També tinc un bon amic que em diu que treballa amb les passions humanes i no és psicòleg, sinó que ajuda la gent a gestionar el seu patrimoni. Potser per això som bons amics; tots dos treballem amb persones que han de gestionar emocions intenses, inseguretats, pors, desitjos i passions.

Sovint, ni tan sols som conscients que no som nosaltres els que prenem decisions tan importants com ara quina casa em compro, si em canvio de cotxe, a on inverteixo un o dos milionets d’euros o si em tallo el cabell o el tenyeixo de color.