Aprendre

Tot fent la tertúlia de després de sopar unes galetes bretones la conversa va prendre un gir interessant per a un enamorat de la conducta humana. El meu interlocutor em va explicar com va aprendre a mentir.

De fet era molt conscient del moment just en el qual ho va fer. Era a l’escola i li va ensenyar el seu mestre. El meu interlocutor ja té certa edat i va anar a una escola d’aquelles on el càstig físic era quelcom acceptat i tolerat.

Recordava, deia, que un dia, potser per la pluja, potser per la calor o potser, simplement, perquè eren nens, estaven fent molt xivarri. El mestre va demanar qui estava xerrant i uns quants nens van aixecar la mà. Acte seguit els va posar en fila i els va fer posar la mà i els va picar amb un regle de fusta.

Aquell mateix dia, en aquell mateix instant, molts nens van aprendre que era millor no dir la veritat, que en ser sincer podries patir. I així, cop a cop, el mestre va inocular un d’aquells aprenentatges que con sangre entra i que cap d’aquells nens mai oblidaria.

Certament recordem millor allò que té un elevat impacte emocional en nosaltres. Alguns episodis queden marcats a la nostra memòria autobiogràfica per sempre, sigui quin sigui el seu contingut.

I aquí és on em vull aturar. Sempre estem aprenent, però no sempre aprenem coses que són adaptatives o ni tan sols correctes.

De vegades aprenem que és millor passar per damunt de l’altre, que això és una guerra i que no has de tenir compassió de ningú. De vegades aprenem que no es pot confiar en les persones de l’altre sexe i que és millor fer-les servir com a instruments en comptes de com a persones. De vegades aprenem a dir mentides, a maltractar, a ignorar o a fer mal. Aprenem tantes coses... Però no totes són certes ni tan sols adaptatives. Això sí, tots aquests aprenentatges parteixen de la nostra pròpia experiència o d’allò que hem vist que els ha passat a altres persones.

Els nostres traumes ens defineixen i marquen els pensaments que tenim, però us he de dir una cosa. Quan estem patint o quan hi ha una elevada activació emocional no és el millor moment per fer aprenentatges. Quan l’emoció és intensa, la raó s’esvaeix i no ens permet analitzar bé el que ha passat.

Per una altra banda, us proposo una reflexió. Quins aprenentatges estem promovent entre els nostres alumnes, fills, nebots, joves o pupils? Quins aprenentatges estan inculcant les figures públiques que els nostres fills i joves admiren? Quin aprenentatge estem facilitant els pares amb els nostres comportaments. Pensem-hi. Es tracta de donar eines als joves perquè siguin adults sans, equilibrats, amb recursos i adaptats, que puguin viure en comunitat i fer del món un lloc millor.