Un segon

Què suposa un segon en un matí mandrós de diumenge? Potser no res. Un segon mirant al sostre a l’habitació. Un segon fent un mos en un esmorzar de taula. Un segon fent scroll al mòbil.

Hi ha segons que no són res i segons que ho són tot. Hi ha segons que canvien vides per sempre. Segons que fan la vida d’una persona o de milions de persones canviï.

Hi ha segons que suposen conseqüències irreparables. Un segon mirant el telèfon al cotxe, mentre condueixo. Segons que passen cada dia a milers de cotxes, segons que sovint poden canviar la teva vida a pitjor, molt a pitjor.

Hi ha segons que canvien la vida dels nostres fills. Segons que són el resultat d’un dur dia de feina, segons que no hauríem volgut que passessin, segons en els quals vàrem perdre l’autoritat, el respecte i l’amor dels nostres fills. Aquell crit, aquell cop o aquell insult només va durar un segon. Un segon en el qual es va aturar el temps i la vida per mai tornar a ser la mateixa.

Només va ser un segon. Una furtiva creuada de mirades, una carícia a la galta, un segon en el qual vàrem decidir ser infidels a la nostra parella. Només vàrem trigar un segon a prendre la decisió. Potser es va donar la tempesta perfecta, potser ja feia molt de temps que la relació no anava bé, potser hem passat moltes hores sentint-nos sols, però en només un segon la nostra vida va canviar per sempre. Només va ser un segon. Passejava per la muntanya. Estava cansat, trist, abatut. No podia més.

Només va ser un segon, un segon etern en el qual va valorar que la seva vida no tenia sentit i que no volia seguir vivint-la. Tot va passar en un segon. Es va deixar caure per una timba. Només un segon. Un segon, potser, de pensament delirant per culpa d’una cruel depressió.

Només va ser un segon, un segon en el qual va decidir que volia que aquella persona que va conèixer de festa major havia de ser la seva parella per a tota la vida. Entre la música i les llums, entre l’alcohol i l’eufòria, en només un segon, va valorar que connectava amb una persona prou per fer una família, comprar-se una casa i viure un futur ple d’il·lusions.

Només va ser un segon. Un únic cop de puny que anava dirigit a l’estómac del nen més baixet de la classe, un cop de puny que també va tocar de mort la seva autoestima. Només va ser un segon, un segon que li va canviar la vida a la seva víctima. En un segon passen tantes coses.

En un segon es declaren guerres i es declaren amors, en un segon moren persones i neixen nadons, en un segon s’acaba tot i començat tot. Hi ha segons que no són res i segons que ho són tot.

Perdem tants segons. Segons que no són res, que marxen per no tornar mai, segons que no enyorarem, segons que no signifiquen res per a nosaltres.

Hi ha dies, però, que trobes a faltar tots aquells segons que no has viscut, et penedeixes de tots aquells segons que has malbaratat, que desitjaries tenir més segons per viure.

El temps mai recula, el segon que ha passat mai més tornarà. No deixis de viure intensament i de valorar què faràs amb cada segon de la teva vida.