Qüestió de sort
No tots tenim les mateixes oportunitats, certament. Sovint, el nostre destí està sotmès als capricis de la sort, que de vegades no està de la nostra banda.
El cert és que algunes persones tenen més oportunitats per pur atzar més enllà de l'esforç
En aquesta vida no tots tenim ni juguem amb les mateixes cartes. De fet ens podem considerar molt afortunats per néixer on hem nascut i no en una zona subdesenvolupada, en permanent conflicte bèl·lic o banyada per la delinqüència i les drogues.
Però tot i haver nascut o viure tots a Andorra no tots tenim les mateixes oportunitats. De vegades hi ha elements econòmics que ens condicionen i això no és ni més ni menys que tenir la sort de néixer en una família amb recursos econòmics i una posició còmoda o bé tenir la mala sort de néixer en una família sense recursos. No és el mateix anar a una bona universitat de referència mundial que a la que tens més a prop de casa, no és el mateix poder fer un màster prestigiós que no poder fer-ne cap, no és el mateix poder seguir formant-te sense preocupar-te pels diners que haver de començar a treballar als setze anys per ajudar a casa.
Però la sort segueix condicionant la nostra vida en molts més factors dels que imaginem. La teva vida pot ser molt diferents si els teus pares et poden ajudar a fer els deures escolars o no, si tens una mare amorosa o no, si la teva salut és de ferro o de vidre o si has hagut de viure amb uns pares amb algun trastorn psiquiàtric.
Els mestres també juguen un paper important a la nostra vida. No és el mateix si has pogut anar a una bona escola o si has tingut la sort de tenir mestres amorosos, professionals i que han empatitzat amb tu o si bé has tingut mestres ressentits, amargats, desmotivats o maltractadors.
Sí, ja sé que diràs que la vida és com és però això no vol dir que no puguis fer coses que t’ajudin a millorar i tens raó, sense cap mena de dubte, però ja em sap greu portar-te la contrària: no ho podem fer tot. No és el mateix haver de fer cent quilòmetres a peu, en bicicleta, en un utilitari o en un superesportiu i, tot i que –en teoria– amb el nostre esforç podríem anar tots en Ferrari el cert és que algunes persones tenen més oportunitats per pur atzar i no tots podem anar en un superesportiu.
Què passa amb aquelles persones que no poden treballar per culpa d’una malaltia? Què passa amb aquelles persones que no han pogut estudiar? Què passa amb aquelles persones que han hagut de renunciar a la seva vida, a la seva carrera professional i a mil oportunitats per haver de tenir cura d’un familiar malalt?
De vegades la sort no està de la nostra banda. No podem culpar la mala sort de tot, però no podem negar que la sort, tant la bona com la dolenta, poden desenvolupar un paper important a la nostra vida. Acceptem-ho, ajustem les nostres expectatives, fem el que puguem i el que està a les nostres mans, però no deixem de ser conscients de com la sort pot conjugar la nostra vida.
Ah, una cosa més. Que no tinguis una feina important, un càrrec en una empresa o una carrera universitària no implica que no siguis ningú a la vida. Ets molt més que els teus assoliments professionals o acadèmics. No ho oblidis. Desvincula la teva autoestima del reconeixement i vincula-la a la teva essència. Posa en context la teva vida, esforça’t, lluita, descansa quan calgui però no oblidis mai de valorar el teu progrés en funció del teu punt de partida i els teus recursos.