Cedir protagonisme
Això de viure de vegades em recorda una pel·lícula. De quin gènere és la teva pel·lícula? I qui és el protagonista de la teva pel·lícula?
La nostra vida no pot girar al voltant d'una persona que no siguem nosaltres mateixos
Cadascú té una pel·lícula per viure, però no tothom viu la seva pel·lícula. Dia a dia anem triant les nostres escenes, escrivint el nostre guió i triant els actors que formaran part del nostre projecte. De vegades volem donar un paper a algú però aquesta persona no vol participar en la nostra pel·lícula, de vegades se’ns cola algú sense ser-hi convidat i de vegades donem massa protagonisme a qui no toca.
Arribat aquest punt em voldria detenir una mica. És molt important triar bé a qui li donem un paper a la nostra vida i, molt especialment, quin paper li estem donant. De vegades, especialment amb l’amor, però no només, donem el protagonisme de la nostra vida a una altra persona i sense saber-ho ens estem equivocant molt.
La nostra vida és nostra i no pot girar al voltant d’una persona que no siguem nosaltres mateixos. La teva parella és important, sens dubte, però no ho és tot, ni has de renunciar a tot per ella.
De vegades la nostra pel·lícula està protagonitzada pel nostre cap a la feina, per la nostra mare i per la nostra parella. Quan passa això oblidem les nostres prioritats i donem més pes a les prioritats d’aquella persona que hem convertit en protagonista de totes les escenes de la nostra vida.
De fet, quan li donem més importància a una altra persona que a nosaltres, creu-me, la pel·lícula de la nostra vida acaba esdevenint un drama o fins i tot un thriller.
Però, per què una altra persona ens pren el protagonisme que en realitat mereixem nosaltres. Doncs hi ha dues casuístiques. La primera és la d’aquelles persones que entren a la nostra vida sense cap mena de respecte i acaben esdevenint el centre d’atenció i de control. De vegades ho fan més elegantment i subtilment i de vegades d’una manera menys sofisticada, però el fet és que acaben condicionant el que pensem, sentim i fem. De vegades són els nostres pares, uns pares que no ens permeten viure la nostra vida, de vegades és la feina o de vegades és la parella.
El guió de la nostra pel·lícula gira al voltant de les seves necessitats i prioritats. Els diumenges hem d’anar a dinar a casa de la mare sí o sí, sempre hem de sortir amb els amics de la nostra parella o sacrifiquem tots els caps de setmana per les extraescolars dels nostres fills.
Però de vegades som nosaltres mateixos, nosaltres solets els que cedim aquest protagonisme de manera més o menys conscient. De vegades donem massa importància a la parella, als pares, a la feina o als fills i fem que tota la nostra vida giri al voltant d’un únic eix.
En l’àmbit psicològic sempre és millor que tinguem diferents eixos i, el més important, que tinguem unes prioritats que ens marquin un rumb, un guió que ens resulti amable i que promogui la millor versió de nosaltres mateixos i de la nostra vida.
No ho oblidis, ets el guionista, productor o actor principal de la teva vida.