Padrins

Doncs sí, tots necessitem un padrí, una persona en la qual sabem que podem confiar, un recurs que sempre hi serà, amb amor i suport incondicional. Per començar el necessitem els pares que no parem de patir. I si ens passa alguna cosa? Què passarà amb els nostres fills? Tenir un padrí ens calma l’angoixa de ser pares. Saber que podem confiar en algú dona pau als pares estressats que volem el millor per als nostres fills.

Però també el necessiten els fills. El padrí és –o hauria de ser– una figura externa que sempre confia en tu, una persona que no entra al dia a dia de casa amb les seves misèries i manies, un angelet que ens guarda i ens impulsa, algú amb qui parlar i amb qui comptar.

Tots necessitem un padrí. És ben sabut que qui té padrí avança en tots els àmbits. No és el mateix començar de zero en la boja carrera professional que començar amb un padrí –professional– que t’ajuda, t’impulsa, et guia i dona suport. No és el mateix tenir un padrí a la federació de l’esport que practiques que no conèixer ningú i, com no, no és el mateix arribar a viure en un lloc nou amb padrí o sense.

Hem parlat molt dels apadrinats però no dels padrins. No tothom pot ser padrí. De fet, jo soc padrí de la millor fillola del món i he de dir que soc padrí amb un contracte renovable. Sí, la seva mare em va fer saber que si no exercia les meves funcions com a padrí perdria el títol i em sembla una iniciativa genial. No em veig gaire amb la meva fillola, vivim a centenars de quilòmetres, però sap que hi soc per al que necessiti i que per mi, en tots els aspectes, és com una filla més.

De vegades només fem de padrí per la mona i la palma, de vegades ni per això, però permeteu-me fer un incís. Això de la mona és important però és el menys important... La meva fillola tindrà tot allò que estigui a la meva mà i mouré tots els fils que pugui per ajudar-la a ser una adulta feliç i sana.

Mira, ara acabo de pensar en el meu padrí. El meu padrí va morir. Era encantador. Penso en ell i se’m dibuixa un somriure. Era el seu orgull. Quina pena que no hagi vist que tinc llibres publicats a tot el món. N’estaria tan orgullós. Ell em va donar molts bons consells, em va mimar tant com va poder, em feia sentir especial i valorava cada assoliment que feia bé fos treure’m la carrera de psicòleg o córrer un triatló.

Ben pensat, aquesta és la definició de padrí, algú que et dona seguretat i que valora els teus esforços i assoliments, algú amb qui comptar quan estàs pitjor i algú amb qui celebrar les victòries. De vegades els padrins estem més a prop i de vegades més lluny, però això de ser padrí és un títol per a tota la vida que s’ha de portar amb responsabilitat, amb amor i amb dedicació.

Hi ha padrins que han salvat vides. De fet, tu, padrí, ets la persona que pot canviar la vida d’un jove, no ho oblidis mai.

Que visquin els padrins! I les mones de xocolata que prou bones que són!